Cultura

Mirador

El corrosiu encant de la burgesia

Philippe Claudel (Nancy, 1962) és un dels narradors francesos més importants de l’actualitat, amb setze títols publicats, com ara Ànimes grises, La neta del senyor Linh, L’arxipèlag del gos i L’informe Brodeck. Però també ha estat director i guionista de cinema i de televisió. Potser per això ha estat capaç de millorar El discreto encanto de la burguesía –film amb què Luis Buñuel va guanyar l’Oscar a millor pel·lícula estrangera el 1972– amb un llibre provocador, lúcid, divertit i escrit amb una tècnica impecable: Inhumanos, publicat per Bunker Books amb traducció al castellà de Mercedes Pacheco.

Inhumanos són 25 relats amb unes connexions de personatges que permeten definir l’obra de novel·la. Poc importa l’etiqueta. El que sí que té valor és la capacitat de Claudel per atrapar el lector, o un determinat lector, amb un llibre que funciona a base de fuetades agredolces, políticament incorrectes, estimulants, sorprenents, elegants i alhora excessives, amb un humor de calibre variat que, tard o d’hora, t’encerta el cor, el cervell, l’estómac.

Són capítols (o relats) breus, de tres o quatre pàgines, amb el text tot seguit, frases breus, seques, diàlegs inclosos, ritme constant, com ara els jocs d’interpretacions, de vegades subtils, altres explosius. En els diàlegs, en el text, no hi ha ni un sol dels signes d’interrogació que tocaria. Fa l’efecte que Claudel no té cap dubte; s’ho ha passat bé en escriure, com ell mateix assegura, “un dels llibres més importants” de la seva carrera. Tot i el plantejament tècnic agosarat, el text no només funciona, sotmet, empeny a llegir-ne un més, un més...

I arribem al contingut. Philippe Claudel fa un retrat corrosiu de la burgesia actual, avorrida de tot, distant, superficial. “Els meus llibres neixen de l’observació de la realitat, de la vida, de les dones i els homes que conec, de la situació actual del món. Em considero una mena de sismògraf: només transcric els tremolors; no els de la Terra, sinó el dels éssers que l’habiten. Les seves pertorbacions, les seves pors, els seus desitjos i les seves fantasies.”

L’humor negríssim, les referències sexuals constants i la fredor ambiental permeten a l’autor parlar d’immigració, educació dels fills, vellesa, tradicions, art, matrimoni, empresa... a través de trames no aptes per a tots els gustos, amb molts elements surrealistes, com alguns contes de Pere Calders, però amb una mala llet i un estil que t’obliguen a deixar l’exemplar sovint per aplaudir amb ganes.

Avui, a les 19 h, Claudel presentarà Inhumanos i conversarà a l’Institut Francès de Barcelona amb el periodista Xavi Ayén.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un comtat als EUA censura un còmic sobre l’Holocaust per incloure nus

Nova York (EUA)

Irene Pujadas, Miquel Cabal, Edgardo Dobry i Joana Masó, Premis Ciutat de Barcelona 2021

barcelona

Ferrater, sempre present

Barcelona

La rua de les formigoneres

barcelona

Pere Portabella: “No soc ningú sense vosaltres”

Girona
Crítica
cinema

La gran Sevigny

MARTA MARÍN-DÒMINE
Directora del Born Centre de Cultura i Memòria

“La memòria sempre fa nosa políticament”

barcelona

Reobriran el monestir de Sant Miquel de Cruïlles

cruÏlles

Leonel Morales obre avui a Girona el cicle Hammerklavier

Girona