Cultura

Mirador

Gràcies, mestre

Bohigas va crear l’Arxiu Històric del COAC perquè l’arquitectura catalana perduri en el temps

Amb la pèrdua d’Oriol Bohigas, institucions i arquitectes tenim a partir d’avui l’obligació de reivindicar una de les figures més complexes i destacades de la segona meitat del segle XX.

Bohigas deixa un llegat polièdric que va més enllà de l’obra construïda, perquè va exercir l’arquitectura també des d’una dimensió política, social i cultural. I ho va fer amb ulls de ciutadà i vetllant sempre pel bé comú.

El seu nom s’impregna necessàriament de la firma MBM, un despatx que va formar amb Josep Martorell i David Mackay. Sens dubte, la seva màxima aportació és la transformació de Barcelona per als Jocs Olímpics, a més de l’obertura de la ciutat al mar i la dignificació dels barris.

Amb Narcís Serra i Pasqual Maragall, Bohigas es va introduir en el món de la política a l’Ajuntament de Barcelona, des d’on va dedicar-se a construir un relat per divulgar el poder reformador de l’arquitectura i l’urbanisme de qualitat per construir societats més obertes i igualitàries.

Bohigas també va destacar en l’àmbit educatiu, traslladant tot el seu coneixement a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, d’on va ser director i referent per a múltiples generacions.

És precisament des d’aquest compromís amb l’arquitectura, que Bohigas va crear l’Arxiu Històric del COAC, que, més de 50 anys després, manté intacta la finalitat amb la qual va fer-lo néixer: que l’arquitectura catalana i els arquitectes que l’han feta possible perdurin en el temps.

El seu llegat és patrimoni i exemple per a generacions senceres d’arquitectes. Gràcies, mestre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.