Cultura

Qüestió pendent

L’editorial Finestres neix amb la voluntat d’assolir la normalitat del còmic adult en català defugint la historieta de gènere

La nova editorial promou un premi a un projecte de novel·la gràfica en català

Si bé el còmic infantil en català fa molts anys que és una realitat normalitzada, no passa així amb el còmic adult. No obstant, en aquest moment torna, des de diferents fronts, un intent de regularitzar definitivament la lectura de còmic adult en català. “Ara hi ha un nou públic lector que llegeix habitualment en català però que a l’hora d’interessar-se per la novel·la gràfica té molt poca oferta. A aquest públic, ens adrecem”, explica Montserrat Terrones directora editorial de la nova editorial Finestres , nascuda a l’aixopluc de la llibreria del mateix nom. “Volem omplir un buit en el mercat adult en català, sense resistencialismes.” “Només hem de recórrer a fer traduccions al català d’obres molt d’ara, i també ens preocuparem, en menor mesura, de publicar clàssics del còmic d’autor que no estiguin publicats en català”, explica. També hi haurà per més endavant l’aposta per la producció pròpia. En aquesta línia promouen el premi Finestres de còmic en català, amb 25.000 euros com a avançament dels drets d’autor.

De moment està prevista l’aparició de 10 títols cada any. La llista s’ha encetat amb l’aparició dels dos primers àlbums: Intrèpides, de Pénélope Bagieu, i L’accident de caça, de Landis Blair i David L. Carlson. Intrèpides, amb el subtítol de Dones que només fan el que elles volen, és una edició integral que recull totes les històries que l’autora ha dedicat a dones especialment coratjoses per enfrontar-se als reptes de la vida, com Clémentine Delait, la dona barbuda, que en una visita al circ, en descobrir una dona barbuda que formava part de l’espectacle, pren una decisió que li canviarà la vida: no afaitar-se mai més. Un altre cas d’Intrèpides és el de la coneguda ballarina Joséphine Baker, que a més de la gran sensació que va provocar a dalt dels escenaris, va aprofitar la seva condició de dona de món per treballar per a la Resistència quan Alemanya va ocupar França en la Segona Guerra Mundial.

Entre les “trenta dones valentes que no es van resignar a acceptar el que els oferia el destí”, com les defineix Terrones, que també n’és la traductora, també es troba Betty Mabry, de casada Betty Davis. El cognom és el del seu marit, el músic de jazz Miles Davis, a qui va abandonar retraient-li els seus maltractaments. Betty Davis va escriure les seves cançons, però, un cop havia començat una carrera amb futur, la potència de les lletres d’una dona negra i reivindicativa va crear moviments de rebuig pel seu atreviment. I no només dels blancs conservadors, sinó també dels seus germans afroamericans. Com a conseqüència, la seva discogràfica la va abandonar.

L’altre àlbum de benvinguda és L’accident de caça, de David L. Carlson i Landis Blair, en què un fill descobreix que la ceguesa del seu pare té un origen molt tèrbol. El pare no va perdre la visió per una circumstància fortuïta en una cacera, sinó per un tret molt intencionat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.