Música

crònica

Rigoberta, a llarg termini

Les seves cançons són endorfines, una atmosfera de festa improvisada

Abans de ser Rigoberta Bandini, Paula Ribó era una de les Mamzelles, amb Bàrbara Mestanza i Paula Malia. Fa vuit anys van tenir un destacat impacte mediàtic cantant en un anunci de televisió, que s’incloïa en una campanya de reciclatge, Envàs, on vas? L’enganxosa falca publicitària és el que ha quedat de la carrera discogràfica d’un trio finalista del concurs Sona9 i amb dos àlbums: Que se desnude otra (2012), produït per Miqui Puig, i Totem (2014). En una entrevista , a principis del 2013, els vaig demanar pel nom artístic: era manllevat de Mam’zelle Gibson, de Georges Moustaki, una cançó que agradava molt a Paula Ribó. Per a l’alter ego del seu nou projecte musical, però, va triar de cognom el d’un personatge de l’escriptor John Fante i per al nom de pila, un d’aleatori, atzarós, sense cap història ni relat que serveixi de base per construir una nova diva, propulsada ara als escenaris a través de les xarxes socials, capdavantera d’un pop electrònic espiritual però que es mastega com un xiclet. Vestida de col·legiala d’escola de monges versiona Marisol, Mocedades i Sisa amb un so lleuger i molt efervescent, amb lletres que evoquen referències generacionals; un imaginari vintage que destil·la modernitat. A la cançó Julio Iglesias hi ha una estrofa en francès fent referència a la Mademoiselle Moustaki i “un peu de Gilbert Bécaud”.

Les seves cançons són activadores d’endorfines, un repertori curt perquè no hi ha disc, però connecten amb el públic, sigui per l’atmosfera de celebració, de festa improvisada, sense pretensions, que són els seus concerts. Així es va viure el de dimecres a la tarda en una sala Montsalvatge plena de l’ Auditori de Girona . S’hi va cantar la Perra –cançó d’estiu i himne antipatriarcal–, Too many drugs o In Spain we called it Soledad, però també una deliciosa Cada nit pot sortir el sol de Sisa. A l’escenari, Rigoberta Bandini s’acompanya de la segona veu Belén Barenys i els músics Esteban Navarro, del duet Vengamonjas (sintetitzador i teclat), i Joan Barenys (percussió).

En aquella entrevista de fa vuit anys, Paula Ribó reivindicava la dualitat de ser cantant i actriu i de pujar al TNC amb l’etiqueta de The Mamzelles. Ho ha fet al Temporada Alta amb la de Rigoberta Bandini. Amb referents com Franco Battiato, Cecilia i Jeanette, té pòsit per fer créixer la història musical del personatge o deixar-lo, en el record d’aquí a vuit anys, com l’estrella de la banda sonora d’un estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona