cinema
La cuina, l’altra revolució del 1789
‘Delicioso’ relata el naixement del primer restaurant, que té a veure amb la revolta i el segle de les llums
“El meu primer objectiu era preguntar-me quin és el model francès, què ens defineix”
Els primers restaurants van néixer a l’època de la Revolució Francesa, a finals del segle XVIII, i el cineasta Éric Besnard explica que “no va ser en absolut per atzar”. A la pel·lícula Delicioso , que s’estrena avui als cinemes, relata en clau de ficció el naixement del primer restaurant en una zona rural de França. Els primers establiments van sorgir a París per la confluència de tres motius, segons explica en una entrevista a El Punt Avui: “El primer és filosòfic: era el segle de les llums i es considerava que, fos quin fos l’origen social, un home tenia el dret a proposar la seva subjectivitat al món. Hi havia un segon motiu econòmic, perquè, a causa de la Revolució Francesa, els cuiners de l’aristocràcia es van trobar a l’atur. El tercer motiu és polític i sociològic: hi va haver un primer ministre a l’època que va abolir les corporacions i, com diríem ara, va liberalitzar els mercats i va permetre crear negocis sense el control dels gremis. Per tant, la idea del restaurant era possible.”
Delicioso té com a protagonista un cuiner que treballa per a un noble de províncies, encarnat per Grégory Gadebois. La frustració perquè no pot crear plats nous li fa perdre la feina. Amb una dona que insisteix a ajudar-lo (Isabelle Carré), el cuiner transforma una antiga masia on paraven els carros amb cavalls en un lloc agradable on entaular-se per menjar i beure. El negoci toparà amb l’oposició de la noblesa, en un temps de gran tensió social.
Ambientat al camp
Éric Besnard, coguionista també del film, s’ha pres una llibertat: “No volia fer un film parisenc, volia tornar a la simplicitat de la terra, i no hi ha documentació dels primers restaurants que s’hi van fer. És una llibertat que em vaig prendre com a guionista.” Es tracta d’una història de ficció amb elements agafats de la realitat de l’època, quan realment van néixer els restaurants: “Tot és veritat i tot és mentida, en el sentit que tot el que es diu, com la invenció del menú, l’homenatge als cuiners que es volen independitzar..., és veritat i està documentat històricament. El que és ficció són els personatges, perquè jo volia parlar del primer restaurant a províncies, i només estan documentats els primers restaurants que van néixer a París.”
Éric Besnard no tenia inicialment la intenció de parlar de gastronomia. “El meu primer objectiu, l’origen de la pel·lícula, era preguntar-me quin és el model francès, què ens defineix. Vaig investigar el segle de les llums i la Revolució Francesa i va sorgir la idea de la creació del primer restaurant. Volia fer una pel·lícula sobre el segle de les llums, i em vaig adonar que aquest tema era el vehicle perfecte per al que volia explicar, i que hi ha paral·lelismes entre el segle XVIII i avui en dia.”
Per al cineasta, els restaurants reflecteixen tota una filosofia de vida que defineix el poble francès: “El restaurant és un lloc sensual, que desperta els sentits, però és també un lloc racional, perquè és un lloc de conversa, on s’intercanvien idees amb els altres. I a més hi ha una dilatació del temps, et prens el temps per viure, per estar amb algú altre. És un lloc que es correspon amb una filosofia, una manera de viure.”
No és casual que la pel·lícula faci ganes d’entaular-se en un bon restaurant. “La intenció –diu Éric Besnard– era despertar la gana i les ganes de viure. Avui en dia és especialment important: cal despertar les ganes d’anar al cinema, d’anar al restaurant i de menjar-se la vida.”
