Cultura

El pessebrisme olotí, clau perquè la Unesco inclogui l’activitat al seu catàleg

Com a pas previ, el Ministeri de Cultura treu a exposició pública la seva declaració com a bé immaterial

En destaca les figures de taller d’imatgeria

El pes específic del pessebrisme olotí ha estat clau perquè la direcció general de Belles Arts del Ministeri de Cultura hagi iniciat els tràmits perquè es declari la realització de pessebres patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Ara ha obert el procés d’informació pública, que recull el BOE i que inclou treballs documentals de Josep Maria Garrut, del pare Basili de Rubí i dels olotins Josep Murlà i Miquel Serrat, que és l’actual president de l’Agrupació de Pessebristes d’Olot.

La proposta parla d’Escola d’Olot per fer referència a la peculiaritat en què es du a terme aquesta activitat artística i popular a la ciutat i, per extensió, a la resta de la comarca. Fa molt d’èmfasi en els pessebres monumentals i, per tant, en les figures de mida natural fetes als tallers d’imatgeria religiosa i amb l’anomenat cartró pedra –guix, arpillera i cola de conill– i roba atemporal. Quant a les composicions pessebrístiques, posa l’accent en el fet que substitueix la molsa i el suro per l’escaiola, on es juga amb la perspectiva, el naturalisme i la fidelitat històrica.

La producció de figures l’enquadra amb la influència francesa, a diferència de la producció murciana de Francisco Salzillo, que és napolitana. Segons la proposta, ara a informació pública, Olot és quasi l’únic centre productor de figures de pessebre de Catalunya i el més potent de tot l’Estat, el que dona més feina, encara en l’actualitat, a més artesans i figuristes del ram. A més distància, hi ha Múrcia i el Puerto de Santa María de Cadis i altres petits centres productors d’Andalusia i del País Valencià.

El president dels pessebristes garrotxins, Miquel Serrat, ha insistit que Olot és un puntal del pessebrisme. “L’Escola de Belles Arts es va crear per proveir de treballadors els tallers de sants i és en aquests tallers on l’obra artística d’escultors rellevants perd el nom propi”, ha indicat. I ha conclòs: “És un orgull que es reconegui la importància del fet pessebrístic com a patrimoni immaterial.”

LA DATA

1887
és l’any en què
es documenta per primera vegada el costum de fer pessebres a Olot i deixar-los veure.

Hi ha hagut altres intents

No és la primera vegada que el pessebrisme olotí ha estat a prop de ser patrimoni de la humanitat. El 1988, des d’una de les delegacions satèl·lits de la Unesco, es va proposar declarar Olot centre impulsor i divulgador del pessebrisme. De fet, diversos pessebres olotins formaven part del Museu de la Nativitat, creat a Betlem el 1999 per la Unesco en un edifici dels Salesians, que va ser destruït per una bomba d’un dels nombrosos enfrontaments entre grups palestins i l’exèrcit israelià. La primera proposta es va formular en el moment que es comença a treballar en la mostra internacional del 1992, que es va celebrar amb un notable èxit de participació i públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.