Cinema

Monstres del circ i del crim

“Cadascú es busca la fabulació amb què se sent còmode. Hi ha gent que es fa catòlica. Jo em vaig tornar monstruòlic.” Ho explicava Guillermo del Toro en aquestes pàgines quan va estrenar La forma del agua, ambientada als anys cinquanta i protagonitzada per un monstre. No és estrany que s’interessés, doncs, per El callejón de las almas perdidas , novel·la publicada el 1946 per l’escriptor nord-americà William Lindsay Gresham, que ja va ser adaptat el 1947 en un film d’Edmund Goulding protagonitzat per Tyrone Power.

El cineasta mexicà l’ha acostat al seu univers fosc, però habitat també per monstres entranyables, en una adaptació amb un elenc excepcional: Bradley Cooper, el protagonista, entra a treballar en un circ on veurem també personatges encarnats per Rooney Mara, Toni Collette, Willem Dafoe, Ron Perlman i Richard Jenkins, i s’alia després amb Cate Blanchett per estafar milionaris amb tots els trucs mentals que ha après. Del Toro ofereix una mirada entranyable als vells circs ambulants, i retrata després amb cruesa un altre tipus de monstres, molt més obscurs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol