Cultura

La crònica

El sofà de les sorpreses

La vuitena edició del festival Neu! arriba a la recta final i aquest diumenge 23 de gener, a la sala de cambra mig plena de l’Auditori, vam gaudir de l’agradable sorpresa que va constituir el concert de Pol Batlle (veu i guitarres) i Rita Payés (veu, teclats i trombó). L’essència del projecte, a més de les lletres elaborades i confessionals, parteix d’un dark folk modulat per elements jazzístics i que respira uns aires de serenor i intimitat, sensacions que els músics van reforçar en tocar asseguts en un sofà al bell mig de l’escenari, sota una hàbil il·luminació tènue i ombradissa.

La dupla està preparant un disc titulat Salt Mortal, amb cançons en anglès, castellà i alguna en català, i que veurà la llum a la primavera. Jutjant pel directe, la sinergia postula molt de potencial, però encara té aspectes a millorar i actualitzar. En concret, la proposta tendeix a centrar-se molt més en l’univers de Pol Batlle, un personatge peculiar, que recorda el cantautor nord-americà Devendra Banhart, a qui agrada xerrar amb el públic, tot i que es va confessar “nerviós” en més d’una ocasió.

En canvi, Rita sembla assumir el rol més de col·laboradora que no pas de coautora, quan en realitat posseeix una diversitat de recursos tècnics i estilístics capaços de prestar més plusvàlua i factor diferencial. A part de la tessitura daurada del trombó, el seu cantar és melós, tendre però amb volum, amb certa influència de Sílvia Pérez Cruz, la qual –mare de totes les sorpreses!...– va irrompre inesperadament a l’escenari a la meitat de l’actuació. La palafrugellenca vestia de nit com els seus iguals i va compartir el tresillo per a un dels moments àlgids de l’entretinguda vetllada.

Cap al final, Batllé i Payés van desembolicar els temes que ja estan disponibles a les xarxes, com la tel·lúrica La manzana i la circense Artistas y toreros, que van sonar més entronitzades i deixant-nos amb ganes que arribi el llarga durada. Finalment, per al bis, ja amb les llums de la platea enceses, Rita Payés i Pol Batlle es van seure amb complicitat al terra per a la cançó de comiat. Sortir del sofà era, així, l’última de les sorpreses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.