Cultura

Cultura

Els ‘fotuts’ ja són ‘cardats’

L’Institut d’Estudis Catalans inclou en el seu diccionari l’accepció de ‘cardat’ com a adjectiu

Forma part d’un grup de participis que deixen d’actuar com a tals i experimenten un canvi semàntic

La llengua parlada sempre va al davant, sovint molt al davant, de la normativització i del diccionari. Expressions com ara “M’has ben cardat!” i “No em cardaràs pas”, tan quotidianes a Olot i, per extensió, a tota la Garrotxa, ja són normatives o, més ben dit, ja s’han oficialitzat. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha introduït en el seu diccionari cardat com a adjectiu, amb el significat de fotre en diverses de les seves accepcions. Josep Martines, de la Secció Filològica de l’IEC, explica que, en el marc de la coherència interna del diccionari, han valorat els participis que no tenen una entrada pròpia, però que, en algunes accepcions, deixen d’actuar com a tals i ho fan com a adjectius. “Es produeix un canvi semàntic, una transcategorització”, assenyala. Martines posa altres exemples similars, com és el cas dels participis transcategoritzats –i, per tant, ja adjectius– viatjat i edificat.

Ell mateix remarca que els diccionaris de les llengües vives no s’acaben mai i cal que hi hagi una renovació constant. És per això que la comissió lexicogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans es reuneix periòdicament –cada mes– i aprova entre una trentena i una quarantena de noves entrades o noves accepcions. El diccionari de l’ens registra dues o tres actualitzacions a l’any, i l’última ja inclou l’adjectiu cardat.

Cardat i molts altres mots garrotxins com ara cofat, bànoa, ansat, suet, keeds, xumbito..., per posar-ne només alguns exemples, ja van ser recollits per Joaquim Monturiol i Eloi Rodríguez a Els parlars de la Garrotxa. És una publicació indispensable per al manteniment de mots propis de la zona. Així mateix, ara, l’Ajuntament de Mieres està duent a terme una consulta entre els veïns per recuperar paraules típiques del municipi i de la resta de la comarca. Vol salvar el que pugui dels mots ancestrals.

D’altra banda, la mateixa comissió lexicogràfica de l’IEC està estudiant introduir al diccionari pesquera, referit a les casetes típiques, com les de l’estany de Banyoles. Ara només inclou dues entrades per a aquesta paraula: els substantius femenins amb el significat de “Conjunt d’operacions que s’efectuen per pescar” i de “Paratge, indret, de la mar, d’un riu, on abunda el peix”. Josep Martines, no obstant això, remarca que és una paraula que encara “està en cartera”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.