Art

Més MNAC, a pesar de l’Estat

El Ministeri de Cultura no ha pagat al museu, des del 2012, 8,5 milions que li pertoquen per asseure’s al seu patronat

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) tindrà aquest any una mica més d’oxigen econòmic per poder desplegar la seva activitat. El Departament de Cultura de la Generalitat ha augmentat un 20% la seva aportació, de manera que el pressupost s’ha situat en els 16 milions, 2,1 dels quals es destinaran als continguts i tota la resta, a manteniment. Per fer-se una idea de la dimensió dels costos que suposa obrir la porta del gran museu del país, una dada: l’increment de la factura de la llum és de més de 500.000 euros.

Queden lluny encara els 21 milions de pressupost que va tenir el 2008. A partir de llavors va començar el descens a l’infern de les retallades salvatges tant de la Generalitat com de l’Estat. En el cas del govern espanyol, des del 2012 no compleix el seu compromís econòmic amb el MNAC, el que li pertoca segons la seva representació en el patronat (inclosa la vicepresidència). El Ministeri de Cultura hauria de cobrir el 30% del finançament del museu (la Generalitat, un 50% i l’Ajuntament, un 20%), però se n’ha desentès. El deute acumulat ja puja a gairebé 8,5 milions. Enguany, la reducció és d’un milió, amb què demostra, a més, la seva insensibilitat amb el daltabaix en els ingressos de taquilla per culpa de la pandèmia: en temps normals eren 5,5 milions, ara s’han aprimat fins als dos.

El director del MNAC, Pepe Serra, està bregat a treure el màxim suc possible dels minsos recursos que té el principal museu català des de que va accedir al càrrec, fa nou anys. A Serra se li acaba el contracte aquest abril, i està pendent que el patronat valori la seva continuïtat. Si no hi ha cap sorpresa d’última hora, el renovaran; caldrà veure per quants anys més. Ell, en tot cas, remarca que té ganes de mantenir-se en el càrrec, perquè hi ha projectes que vol deixar si més no embastats.

L’ampliació, a prop

Un d’important, per al 2023, és la remodelació de la col·lecció de romànic. I un altre de transcendental per al futur del museu: la seva ampliació al pavelló de Victòria Eugènia. “Tinc la sensació que està a punt de desencallar-se”, indica Serra, sabedor que les tres administracions estan a prop de segellar un acord. La cessió d’aquest immens espai de 30.000 metres quadrats és el menys complicat; el que ho és més és el pacte per finançar-lo. Serra és optimista per diverses raons, com la proximitat del centenari de l’Exposició Internacional del 1929, la transformació que farà la Fira en tot el seu recinte i el consens que hi ha per endreçar d’una vegada per totes la muntanya de Montjuïc.

“Ara és el moment”, exclama, i hi afegeix que el que a ell li agradaria és aprofitar-lo per fer una sacsejada profunda a tot el sistema de museus català. “Està obsolet.” No és la primera vegada que ho diu. Serra, idealista, advoca per un model en què les titularitats diverses, tant públiques com privades, es dilueixin en benefici de la conservació i la difusió d’un patrimoni gestionat en comú. L’exemple a petita escala seria la feina que està fent la Xarxa de Museus d’Art, liderada per un MNAC que comparteix idees, estratègies, projectes, mitjans, obres d’art... amb equipaments de tot el país, alguns de municipals i d’altres eclesiàstics.

Aquest esperit de fer amb aliances travessa també la programació que allotjarà enguany el Palau Nacional. Aliances internacionals amb la Tate de Londres per organitzar una exposició de Turner (del 18 de maig a l’11 de setembre), amb el Prado i el Palazzo Barberini de Roma per reunir tots els panells dispersats de la Capella Herrera de Carracci (de l’1 de juliol al 2 d’octubre) i amb l’Orsay per portar a París, a la primavera, la gran exposició de Gaudí (que es pot veure al MNAC fins al març).

I aliances a nivell nacional amb museus dits petits o mitjans que estan fent esplèndides contribucions, sovint poc reconegudes, al coneixement de l’art català. Amb el Museu de l’Empordà, el MNAC ha treballat una mostra de la fotògrafa dels anys trenta Mey Rahola (del 24 de novembre al 29 de maig), una “desconeguda” que Serra posa com a exemple d’una de les seves dèries: “Lluitar contra el cànon, perquè és excloent. Deixa fora minories, dones...” I amb el Museu d’Art de Sabadell brodaran dues exposicions, trufades de material inèdit, de Feliu Elias (del 10 de novembre al 19 de març).

Qui dona rep. El museu s’ha anat guanyant la confiança d’artistes i de famílies d’artistes ja morts per enriquir els seus fons. Aquest any exhibirà les donacions de l’arxiu personal d’Anglada Camarasa (del 20 d’octubre al 23 d’abril) i d’un conjunt de 50 obres de Benet Rossell (del 10 de març a l’11 de setembre). També amb l’ajut de col·leccions particulars podrà presumir de més peces de Lluís Borrassà (del 20 de desembre al 21 de maig). I celebrarà que l’art de les dones està integrat en el seu relat en la col·lectiva Maternasis, el nom d’un llibre icònic de Núria Pompeia (del 21 d’abril al 25 de setembre).

En aquesta línia de tractes per engrandir les col·leccions, sobretot les de l’art de la postguerra fins a l’actualitat, n’hi ha un altre de tancat amb Ferran Garcia Sevilla.

L’idil·li amb els artistes contemporanis persisteix. “Ens fan de mirall; són els que millor ens obliguen a mirar les coses d’una altra manera”, sosté Serra. Entre d’altres, Jordi Bernadó farà una intervenció a la Sala Oval amb la qüestió del drama del medi ambient de fons.

Any nou, guia nova. És una de les publicacions que estrena el MNAC, amb una selecció de les seves millors obres, i es complementarà amb el llibre del museu, una visió de tots els seus departaments, que està previst que es presenti a l’estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA