Cultura

Ferrater, sempre present

Galàxia Gutenberg emprèn l’edició de l’‘Obra Completa’ pel centenari i Jordi Amat recompon el puzle biogràfic

Aquesta no és una operació de rescat, sinó de reconeixement i, sobretot, d’amplificació del gaudi que procura des de fa anys la lectura de Gabriel Ferrater (1922-1972), “un intel·lectual de primer ordre”, poeta, crític d’art i de literatura, pioner de la lingüística a casa nostra i referent de la generació privilegiada que va assistir a les seves classes a la Universitat Autònoma dels seixanta, com va recordar Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, en la presentació, ahir, dels actes de commemoració del centenari del naixement de l’escriptor i els cinquanta anys de la seva mort. L’Any Gabriel Ferrater, que celebra un autor que per fortuna mai no ha deixat d’estar present a les llibreries, és sobretot un envit per guanyar nous lectors per a un dels poetes que va escriure menys d’aquest país tan propens a la desmesura lírica (a penes cent vint poemes, però quins poemes!) i, “més que com una ocasió per llançar confeti a l’aire”, per sentir fins i tot una mica d’enveja pels afortunats que en rebin l’impacte per primer cop, com va dir Daniel Recasens, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, en representació de la ciutat on va néixer i d’entitats que, com Gosar Poder, treballen per la difusió del llegat ferraterià des de molt abans de l’aniversari, o l’Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat, la ciutat on l’escriptor va viure des de 1965 i on es va suïcidar, representada per la tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona. La implicació de les entitats que han mantingut viva la memòria del poeta (entre ells, els amics i alumnes que solien reunir-se amb ell a El Mesón de Sant Cugat) serà màxima en la celebració oficial del centenari, com van subratllar tant Arretxe com el comissari de l’Any Ferrater, l’editor, poeta i assagista Jordi Cornudella, responsable de la recent edició crítica de Les dones i els dies (2018) i marmessor del llegat literari dels germans Ferrater, Gabriel i Joan.

La feina grossa, doncs, ja ve en gran part feta, i la commemoració hi afegirà, com va remarcar Cornudella, la labor de “canalització, paraigua i altaveu” de la celebració que, per la banda institucional, es concentrarà en la divulgació als instituts i a les biblioteques per mitjà d’una exposició itinerant, que incorporarà un audiovisual amb testimonis de persones que van conèixer Ferrater, i la producció de material educatiu per treballar la seva obra a les aules. Potser no és la iniciativa més vistosa, però sí la que pot donar més fruits a llarg termini com a transmissora de l’obra de l’escriptor a les noves generacions. En canvi, l’edició de l’Obra Completa, a cura del mateix Cornudella, que Galàxia Gutenberg començarà a publicar aquest any dins un projecte que s’allargarà fins al 2023, és d’una clamorosa urgència, considerant que som davant l’autor més llegit i influent dels poetes contemporanis (amb permís de Miquel Martí i Pol i Joan Margarit), i un dels assagistes més lliures i intel·ligents (coses que segurament van de bracet) de la cultura catalana. Els dos primers volums seran Papers sobre literatura catalana i Escritos sobre pintura (revisats respecte a l’edició en curs de Seix Barral). El mateix segell publicarà Los tres libros, una edició bilingüe dels volums de poesia, els únics apareguts en vida de Ferrater, Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), reunits a Les dones i els dies (1968), en traducció del mexicà Orlando Guillén, que ha trobat solucions commovedores per als catalanismes de l’original, com ara convertir el “menja’t una cama” en una expressió més genuïna en castellà com “chúpate el dedo gordo”, com va comentar Cornudella. Pels volts de Sant Jordi sortirà l’esperada biografia que està enllestint Jordi Amat, Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater (Edicions 62), que ha hagut de bussejar en el munt d’incerteses que planen sobre l’escriptor per recompondre “un puzle que encara ningú no s’havia entretingut a muntar”, segons Cornudella, que el 1993 va tenir cura, amb Núria Perpinyà, de l’Àlbum Ferrater per a Quaderns Crema.

Hi haurà altres novetats bibliogràfiques destacades, com l’antologia que prepara Marina Porras per a Comanegra, Donar nous als nens; el sempre interessant Albert Roig amb Posseït (L’Altra), que posarà Ferrater en relació amb altres poetes com ara Blai Bonet o Miquel Bauçà; la recopilació dels escrits dedicats a la plàstica a L’art de la pintura. Notes d’estètica i de crítica, en edició de Josep Batalla, Jordi À. Carbonell i Elena de la Cruz Vergari, amb el regal d’un centenar d’il·lustracions, incloent-hi els sis quadres que va pintar Gabriel Ferrater cap a 1949, fins ara mai reproduïts, que oferirà Obrador Edèndum, i el número monogràfic que li dedicarà la revista digital Veus Baixes, que per primera vegada donarà a conèixer la traducció que va fer el poeta de certs psalms de la Bíblia a partir de versions del francès i l’anglès.

D’acord amb la voluntat de la ILC de fomentar les traduccions dels autors que commemora, hi haurà també edició bilingüe de As mulleres e os días, en traducció al gallec de Manuel Outeiriño per a Chan da Pólvora Editora, i sobretot activitats acadèmiques impulsades per l’Institut Ramon Llull a França, Anglaterra i Alemanya, tres països on va residir Ferrater en temporades més o menys llargues: del 1938 al 1941 va viure i estudiar prop de Bordeus; a Anglaterra, on vivia la seva germana Amàlia des dels anys cinquanta, traduint novel·les policíaques (la seva filla, la també traductora Anna Barlow Ferrater, es va connectar ahir a la roda de premsa virtual), hi va viatjar sovint i va fer-hi amistat amb Arthur Terry, “el crític dels seixanta que millor el va entendre”, a parer de Cornudella, i prop d’Hamburg, on va passar sis mesos el 1963 escrivint frenèticament informes de lectura. La col·locació de dues plaques als llocs on va viure –a Reus i Sant Cugat–, i rutes literàries, clubs de lectura, conferències i taules rodones a tot el país completen el programa de l’Any Ferrater, que vol defugir la temptació de reduir un “personatge tan versàtil” en un estereotip, com va advertir Cornudella, que va recordar que devia ser dels primers a portar texans a Catalunya, el 1963, gràcies als seus contactes amb Anglaterra: “Ja vestia com després del Maig del 68 abans que el Maig del 68 hagués tingut lloc.” La voluntat d’evitar aquest retrat icònic ha pesat també en l’elecció de la fotografia del logotip, un retrat que li va fer Cèsar Malet el 1970 per al llibre d’entrevistes de Federico Campbell Infame Turba (Lumen).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.