Reiterar

Emmanuèle Bernheim (1955-2017), escriptora francesa que va tractar de les ambigüitats del desig, va col·laborar com a guionista en dos films de François Ozon, el torbador Swimming pool i 5 x 2, dissecció de la destrucció d’una parella, amb una gran Valeria Bruni-Tedeschi. Després de la mort de Bernheim, el prolífic Ozon (i un punt imprevisible en la seva alternança de films juganers, a vegades maliciosos i a vegades joiosament queer, i d’altres més greus) n’adapta una novel·la autobiogràfica, Tout s’est bien passé , que narra com va afrontar el desig de morir del pare (i, d’aquí, la petició, si no s’ha de dir l’exigència, que l’ajudés a complir-lo, amb la dificultat que a França, com a la majoria dels països, no estava, ni encara ho està, legalitzada l’eutanàsia) havent patit un accident cardiovascular que va paralitzar-li el cos.

Fins a un cert punt, l’alternança d’Ozon (entre la lleugeresa i la gravetat) habita en aquest film: tot i que el tema fa prevaldre el drama, hi ha moments de comèdia, a vegades tendra, a vegades negra. Tal cosa n’és defecte i virtut. Ozon no sempre sap trobar el to, cosa que pel que fa a interpretació s’encarna d’una manera sorprenent: Sophie Marceau (millor actriu que mai) està perfecta, mentre que André Dussollier (habitualment tan sobri) cau en un cert histrionisme. Tanmateix sense banalitzar, el film evita així la sobrecàrrega emotiva. Potser el problema més gran és que les situacions es fan bastant reiteratives.