Art

Perdut i retrobat

Sergio Mora exposa els quadres que van il·lustrar l’edició de Random House del llibre ‘El món perdut’, d’Artur Conan Doyle, a la galeria barcelonina Lab 36

“M’agrada el to de Conan Doyle; sembla amable, però després hi trobes una gran profunditat”

Els territoris que va imaginar Artur Conan Doyle en el llibre El món perdut han estat recuperats en una exposició de pintura del polifacètic creador Sergio Mora (Barcelona, 1975), que ha reinterpretat els paratges de l’altiplà sud-americà on l’expedició del professor Challenger va descobrir animals prehistòrics. El creador de Sherlock Holmes va imaginar un món on s’hauria pogut instal·lar perfectament el Parc Juràssic de Steven Spielberg.

Els quadres de Mora es poden veure a la galeria Lab 36 (Trafalgar 36, Barcelona. Fins al 25 de febrer) i van ser creats per il·lustrar un dels volums de la col·lecció de clàssics de Random House. “Vaig triar El món perdut perquè em permetia recrear un univers que s’adapta molt al meu imaginari.” No calia, però, que creés unes pintures tan grans per al llibre. “Vaig pensar que, com que em venia molt de gust fer-ho, aprofitaria l’encàrrec per fer una exposició amb els quadres”, aclareix.

Després de llegir l’obra i veure’n les adaptacions cinematogràfiques, Mora es va inspirar en la primera pel·lícula que se’n va fer, un film mut del 1925. “Captava fotogrames i després els feia servir com a punt de partida del quadre”, explica Mora, que se sent molt identificat amb el to narratiu de les aventures de Conan Doyle: “Té una mena d’ingenuïtat una mica ximpleta, però també és àcid i, alhora, molt precís. No m’estranya que sigui el creador de Sherlock Holmes.” I hi afegeix: “Amb el seu to, pots arribar a tot el públic, perquè és amable en una primera impressió, però després hi trobes una gran profunditat.”

Les escenes tenen l’aire naïf de les il·lustracions de vells relats en què apareixen, a més de saures antediluvians, rius, selves, indígenes i simis. La identificació de Mora amb Conan Doyle es produeix perquè el seu treball també té una aparença infantil, però sempre amaga moltes lectures que poden transformar aquesta aparent candidesa en perversitat.

A més de les vuit obres relacionades amb el llibre El món perdut, Mora presenta una peça que originàriament era un encàrrec per a una exposició en una galeria de Taiwan. “Aquest quadre no encaixava en la sèrie en què treballava, però sí que hi vaig veure relació amb la mostra d’El món perdut.” L’obra parla de “la fantasia de quan som nens i barreja la cosa fantàstica i la realitat de quan encara no s’han acumulat gaires decepcions a la vida”.

Mora té una visió àmplia de la creació. El seu treball consisteix en la creació d’un món irònic, càndid i sarcàstic, i alhora s’expressa en suports diversos: paper, packeting, llenç, ceràmica i fins i tot cançons. Sergio Mora va guanyar un Grammy per la seva portada del disc El poeta Halley, de Love of Lesbian, l’any 2016, el mateix any que l’arquitecte i dissenyador Philippe Starck li va encarregar les intervencions artístiques per a dos dels restaurants que el cèlebre xef espanyol José Andrés té als Estats Units.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda