Llibres

Talent i experiència narrativa

Vicenç Villatoro narra a ‘Tren a Maratea’ el retorn al poble natal d’un personatge crepuscular que carrega una paradoxa vital

Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957), a més de periodista, és un bon escriptor que s’adapta a tota mena de gèneres (novel·la, assaig, poesia, dietaris...), com ho demostra el seu extens i llorejat currículum. L’últim premi, l’Amat Piniella, l’ha rebut per La casa dels avis (Proa).

Ara, també amb Proa, presenta la nouvelle Tren a Maratea, una delícia narrativa en què Villatoro demostra les moltes hores de vol i l’aparent facilitat amb què atrapa el lector.

Mentre Nàpols està mig confinada per una passa de còlera, un home gran torna al poble on va néixer i d’on va marxar trenta anys enrere, en el temps de la guerra. Hi torna per morir, tot i haver-se’n desentès des que va emigrar a Buenos Aires. En l’últim trajecte en tren fins a Maratea, el seu poble, coincideix amb una professora amb qui compartirà els records essencials de la seva vida, entre la incomoditat davant de la història oficial i l’atracció de la memòria d’infantesa.

A Villatoro ja el voltava la idea, però el detonant definitiu per escriure aquesta història de manera força ràpida –té aquesta capacitat– i durant el confinament va ser una frase de Sandro Rosell: “Votaria sí a la independència de Catalunya i l’endemà marxaria.” “No ho comparteixo, però entenc que és possible. El meu protagonista vol que uns guanyin la guerra, però, quan passa, no quadra en la seva vida i marxa. S’ha fet gran amb aquesta paradoxa i la vol tancar”, explica l’autor.

“Quan vas traient tels de la ceba de la memòria, la que queda és la de la infantesa, amb olors, gustos... La capacitat d’evocació de la infantesa és molt gran”, i present en una obra d’estructura circular. “Per al joc de diàlegs entre la narradora i el protagonista calia que fossin com més diferents millor: home i dona, vell i jove, un torna i l’altra marxa...”, i així s’afavoreix l’espai per a les confessions “que només es poden fer a un desconegut”.

Des de la humilitat, Villatoro comenta que Borges li va aconsellar que “una narració cal saber com comença i sobretot com acaba, el moment històric i l’espai geogràfic on passa es poden triar després”, com ha fet ell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA