Llibres

L’alternativa és blava

Núria Perpinyà mostra un planeta a la deriva en la seva primera obra de ciència- ficció, ‘Diatomea’, ambientada al segle XXIII i marcada per les inundacions

“Estava tipa del realisme i necessitava explorar altres territoris”

Núria Perpinyà (Lleida, 1961) va presentar a la premsa la seva novel·la Diatomea en un restaurant de la Barceloneta. No ho va fer per caprici sinó perquè la seva novel·la té com a escenificació, punt de conflicte i, segurament, personatge principal l’aigua. De fet, l’escriptora lleidatana –s’ha traslladat a Barcelona potser definitivament– ens va explicar que la primera imatge que va tenir d’aquest relat va aparèixer mirant el mar mentre pensava en les diatomees, “les microalgues que hi ha per tota l’aigua, també la dels rius, i que quan el sol les il·lumina fan que el mar sembli blau; el planeta Terra és blau gràcies a les diatomees”.

Amb el rerefons del canvi climàtic i una trama involucrada en el gènere de la ciència-ficció, Diatomea mostra un planeta a la deriva: “Aquest gènere m’ha donat molta llibertat perquè he inventat tot el que he volgut”. Després de rumiar-s’ho va donar algunes pistes dels seus referents en la documentació i model literari, des de Ballard, Ursula K. Le Guin, Asimov i Gibson fins a Stephen Hawking, de qui va agafar algunes idees per al desenvolupament i se n’ha tret prejudicis: “Estava tipa del realisme i necessitava explorar altres territoris.”

Les continuades i devastadores inundacions són el maldecap del futur i un físic plantejarà suprimir els mars i els núvols. La resistència lluitarà per evitar que la idea demagògica del físic es faci realitat. La novel·la qüestiona la demagògia i el populisme i es planteja com poden alterar el món. Perpinyà va confessar que la intenció havia estat entretenir i, alhora, fer pensar en les conseqüències de determinades actituds. Publicada per La Magrana, Diatomea descriu una societat en la qual s’han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els polítics són dones. Mantenint els equilibris entre narració, descripció i uns diàlegs àgils, el relat inspira una poètica llibertària mentre tot s’inunda: “Malgrat pensar que la solució que apareix a la novel·la pot semblar absurda i destructiva, també veig que hi ha solucions terribles i destructives en la realitat, de manera que no és una cosa tan literària”. Tristor, esperança i aventura naveguen a tot vent per una novel·la líquida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós