Cultura

L’alternativa és blava

Núria Perpinyà mostra un planeta a la deriva en la seva primera obra de ciència- ficció, ‘Diatomea’, ambientada al segle XXIII i marcada per les inundacions

“Estava tipa del realisme i necessitava explorar altres territoris”

Núria Perpinyà (Lleida, 1961) va presentar a la premsa la seva novel·la Diatomea en un restaurant de la Barceloneta. No ho va fer per caprici sinó perquè la seva novel·la té com a escenificació, punt de conflicte i, segurament, personatge principal l’aigua. De fet, l’escriptora lleidatana –s’ha traslladat a Barcelona potser definitivament– ens va explicar que la primera imatge que va tenir d’aquest relat va aparèixer mirant el mar mentre pensava en les diatomees, “les microalgues que hi ha per tota l’aigua, també la dels rius, i que quan el sol les il·lumina fan que el mar sembli blau; el planeta Terra és blau gràcies a les diatomees”.

Amb el rerefons del canvi climàtic i una trama involucrada en el gènere de la ciència-ficció, Diatomea mostra un planeta a la deriva: “Aquest gènere m’ha donat molta llibertat perquè he inventat tot el que he volgut”. Després de rumiar-s’ho va donar algunes pistes dels seus referents en la documentació i model literari, des de Ballard, Ursula K. Le Guin, Asimov i Gibson fins a Stephen Hawking, de qui va agafar algunes idees per al desenvolupament i se n’ha tret prejudicis: “Estava tipa del realisme i necessitava explorar altres territoris.”

Les continuades i devastadores inundacions són el maldecap del futur i un físic plantejarà suprimir els mars i els núvols. La resistència lluitarà per evitar que la idea demagògica del físic es faci realitat. La novel·la qüestiona la demagògia i el populisme i es planteja com poden alterar el món. Perpinyà va confessar que la intenció havia estat entretenir i, alhora, fer pensar en les conseqüències de determinades actituds. Publicada per La Magrana, Diatomea descriu una societat en la qual s’han acabat les guerres i el menjar tradicional, els robots formen part de la família i tots els polítics són dones. Mantenint els equilibris entre narració, descripció i uns diàlegs àgils, el relat inspira una poètica llibertària mentre tot s’inunda: “Malgrat pensar que la solució que apareix a la novel·la pot semblar absurda i destructiva, també veig que hi ha solucions terribles i destructives en la realitat, de manera que no és una cosa tan literària”. Tristor, esperança i aventura naveguen a tot vent per una novel·la líquida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Retrat multidisciplinar del poeta Pessoa, al Romea

barcelona

‘Woman’ més que un musical d’Aaron Vivancos

barcelona

El passacarrers inicia una Patum amb més pressupost que mai

BERGA

Chanel inaugurarà la 16a edició del Sons del Món de Roses

Roses
ORIOL MALET
IL·LUSTRADOR

“La vocació de dibuixar l’he tinguda sempre”

BARCELONA
Llibres

Tres Jordis i una passió

Barcelona
festival ítaca

Fetus celebrarà dissabte La Gran Xefla a Corçà

corçà
art

Mor l’única dona que va deixar Picasso

Literatura

La biografia de Tom Sharpe revela el terror rere l'humor

Llafranc