Manu Guix, en positiu
La seva feina en musicals i a televisió no ha impedit a Manu Guix (Barcelona, 1979) construir una trajectòria discogràfica que, amb Moments (Música Global), publicat quasi cinc anys després de la seva fins ara última entrega, arriba ja a la sisena referència. Gravat a quatre mans amb Roger Rodés als estudis que comparteixen, Medusa, i nodrit de vuit cançons, Moments marca un nou rumb sonor per a Guix. “Si bé en el disc anterior, Després de tot, volíem que tots els instruments fossin reals i no hi hagués sintetitzadors, en aquest hem apostat per tot el contrari i vestir les cançons com mai no ho havíem fet fins ara”, explica el músic, desitjós d’abraçar sonoritats “més actuals”. “Menys un solo de saxo i dues guitarretes, tot són instruments programats, ara.”
El disc inclou cançons dedicades a la seva filla i records al seu pare, mort fa vint anys, però, en el seu conjunt, plasma “la voluntat de recuperar la vida i tornar a ser feliços” després de la pandèmia. “Durant el primer confinament ho vaig passar francament malament, al límit d’una depressió”, recorda. “Quan vaig tornar-me a posar fer cançons, però, tot i que n’hi hagi una, Ningú al volant, de protesta, volia que respiressin un cert positivisme.”
Manu Guix, que a Ningú al volant, precisament, fa l’ullet a Rage Against the Machine (“els vaig veure amb catorze anys al Palau d’Esports i, amb tothom fent bots, pensava que no en sortiria!”) actuarà avui acompanyat de cinc músics a la Sala Barts, convidat pel festival Guitar BCN.
