Itaca Band reneix en un nou disc

Grup de referència de la música festiva que, en els últims deu anys, ha inundat les programacions de sales, festivals i festes majors, Itaca Band se sobreposa a un reguitzell de crisis encadenades (la pandèmia, que va estar a punt de ferir de mort el grup, inclosa) amb la publicació del seu sisè disc: Mil tormentas y un sol (Halley Records), que avui començarà a fer rodar en directe amb un concert a la barcelonina Sala Apolo, amb Pelat i Pelut de teloners. “Necessitava desfogar-me i explicar coses després d’un moment bastant crític tant per a mi com per a la banda”, diu el cantant Albert Garcia, erigit, en el disc, en l’únic lletrista de la formació. “És evident que si tot hagués anat bé a la meva vida no hauria pogut escriure tot això”, assenyala l’únic integrant del grup, juntament amb el bateria, que ha sobreviscut a una profunda remodelació d’Itaca Band. “Feia setze anys que tocàvem, i quan els teus amics de tota la vida es converteixen en companys de feina hi ha un seguit de coses que es desvirtuen”, confessa.

Esforçant-se, però, a fer prevaldre en les cançons un to optimista (“per moltes tempestes que hi hagi, sempre hi ha un moment en què surt el sol”, assenyala el cantant), el grup sorgit, com La Pegatina, de Montcada i Reixac no oblida algunes de les fites de la seva trajectòria, com ho van ser els seus concerts a l’Índia i al Japó. “Amb Itaca Band vam començar dient que si un dia fèiem un concert seria brutal i, al final, n’hem acabat fent per tot el món”, diu Garcia, la recent paternitat del qual explica també el discurs del disc. “Però també és veritat que en el grup he viscut les pitjors coses que he patit mai. M’he adonat, però, que, artísticament, davant les adversitats funciono millor.”