Cultura

Crònica

aniversari editorial

La marca tatuada

“Val més que et duri una editora que una parella”, va assegurar Najat El Hachmi

Divendres al vespre, l’auditori del CCCB va ser el marc de l’acte de celebració dels 60 anys d’Edicions 62. Abans d’un brindis i d’obsequiar els assistents amb el catàleg actualitzat, hi va haver una taula rodona. L’editora de 62, Pilar Beltran, assegura que el catàleg “és el que mostra la personalitat i el caràcter d’una editorial”. Doncs 581 pàgines, amb milers de títols i d’autors, són unes credencials de pes, sens dubte.

Va obrir l’acte el president del Grup 62, Josep Ramoneda, amb un lapsus que va salvar amb simpatia. “Fa deu anys, ai, perdó... fa seixanta anys. Començo bé!” Ramoneda va repassar la història de l’editorial situant l’època i el context polític, social i cultural en què va començar. “Edicions 62 tenia voluntat generalista, amb objectius, volia defensar i difondre la literatura en català i de tots els gèneres, a més d’obrir-se a la recepció de la literatura internacional.” Va tenir paraules d’elogi repartides, si bé va subratllar, com altres dels que hi van parlar, la figura de Josep M. Castellet que “va ser molts anys el referent de l’editorial”.

Francesc Escribano va actuar de mestre de cerimònies moderant els altres quatre companys, Jordi Amat, Carme Riera, Najat El Hachmi i Albert Forns, autors de la casa. “Tots portem tatuada a la pell la marca d’Edicions 62”, va assegurar Escribano, amb un somriure.

Jordi Amat va fer una repassada erudita (i de memòria) dels primers temps de l’editorial, amb noms, títols i dates. “Només cal anar a l’exposició del Museu del Disseny sobre Jordi Fornàs per veure, a través de les seves cobertes, l’afany de modernitat que tenia Edicions 62 des del primer moment.” Amat va recordar que la “idea seminal de crear l’editorial va ser de Josep Benet”.

Carme Riera va estar divertida confessant pecats de joventut, com ara quan va acceptar de bon grat no cobrar per les seves primeres dues obres publicades a Laia, Te deix, amor, la mar com a penyora (1975) i Jo pos per testimoni les gavines (1977). “Era l’època cumbaià, encara recordo la faldillassa hippy que duia...” Fins que el 1980 va guanyar el Prudenci Bertrana, amb Una primavera per a Domenico Guarini, i va entrar a Edicions 62. “Em va canviar la vida”, va assegurar l’autora.

Najat El Hachmi i Albert Forns van entrar a l’editorial fa menys temps i tots dos a través del premi Sant Joan, ella per La filla estrangera (2015) i ell per Abans de les cinc som a casa (2020). Tots dos van lloar molt Pilar Beltran, per la banda tècnica i també per la personal. “Val més que et duri una editora que una parella”, va declarar El Hachmi, i Forns, l’únic que duia el parlament escrit, no va gosar donar-li la raó. “La meva parella [Gemma Ruiz] és aquí davant”, va admetre rient.

A l’auditori, concorregut però no ple a vessar, es van veure molts editors de la competència ben avinguda: Isabel Obiols (Anagrama), Aniol Rafel (Periscopi), Joan Sala (Comanegra), Rosa Rey (Angle), Miquel Adam (La Segona Perifèria), Eugènia Broggi (L’Altra), Núria Tey (Penguin Random House), Joan Carles Girbés (Ara Llibres), Pema Maymó (La Galera)... I també els de Grup 62, és clar: Josep Lluch (Proa), Jordi Rourera (Empúries), Glòria Gasch (Columna), Jordi Cornudella i el director editorial de Grup 62, Emili Rosales.

Hi van assistir personalitats variades, com ara Izaskum Arretxe, Patrici Tixis, M. Carme Ferrer, els llibreters Josep Cots i Guillem Terribas, Àlex Broch, Joan Josep Isern i el polític represaliat Joaquim Forn. També alguns autors: Màrius Serra, Jordi Coca, Anna Ballbona, Jordi Campoy, Ada Castells, Salvador Macip, Eva Piquer, Pau Vidal, Toni Vall...

No es descarta repetir d’aquí dos anys, amb els 62 de 62.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.