Cultura

Això és teatre

La directora polonesa Anna Karasinska debuta a Catalunya amb ‘Internacional’

Karasinska coincideix casualment amb el debut de Viripàiev a la Biblioteca de Catalunya

René Magritte va provocar tothom amb el polèmic quadre Això no és una pipa. La dramaturga i directora polonesa Anna Karasinska procura avançar el mínim de què tracta una obra i ser el màxim d’objectiva. Per això, el seu muntatge de debut a Catalunya es titula Internacional (evidencia que es tracta d’una producció fora del seu entorn) i es podrà veure del 25 de maig al 12 de juny al Teatre Lliure de Gràcia. La seva segona obra ja la va titular Segona obra. No enganya, aparentment. Com el també autor i director rus (que viu a Polònia i crític públicament amb Putin des de fa anys) Ivan Viripàìev (aquests dies es representa Unes abraçades insuportablement llargues a la Biblioteca de Catalunya, en cartell fins al17 de juny, per ara) a Polònia se la reconeix per l’etiqueta de teatre espiritual.

Després de fer un càsting entre més 500 candidats, la directora va triar cinc joves, de 19 a 28 anys (Avo Buchaca, Amàlia Cillero, Magí Coma, María Moralo i Alba Tortras). Per a Karasinska, aquesta experiència va ser una manera fantàstica de conèixer la ciutat i comprendre la referència del Teatre Lliure en l’ecosistema cultural català. És la seva manera de prendre’s seriosament els joves, una situació que intueix que no es produeix sempre. Ells no fan pràcticament cap més rol que d’ells mateixos. El que compta és la seva presència enmig de la buidor de l’escenari. La directora planteja situacions i els performers reaccionen a la sala d’assaig en el procés de creació. L’objectiu és que l’acció generi una relació emocional amb els actors. Però la interpretació de tot plegat és individual i es produeix en el cervell de cada persona que assisteix a la seva funció.

Una denúncia a Twitter sobre la vulnerabilitat d’aquests actors a la sala d’assaig ha activat el protocol de codi ètic del Lliure. El director Juan Carlos Martel celebra que persones externes al Lliure valorin el cas, gràcies a uns protocols que funcionen des que va entrar el seu equip. Sí que admet que “els tempos son diferents dels de Twitter”. Els cinc actors se senten sorpresos de la denúncia i consideren que el tracte amb la directora sempre ha estat exquisit i no s’han sentit gens incomodades.

‘Les tres germanes’

El Lliure culmina la seva temporada (pel Grec cedeixen la sala a la programació del festival) amb dues peces sobre l’Europa central. A més d’Internacional, del 26 de maig al 19 de juny, es reposarà Les tres germanes, de Txèkhov, que va dirigir Julio Manrique el curs passat. El 2021/22 s’ha volgut homenatjar Fabià Puigserver, en els 30 anys de la seva mort. L’impulsor del Lliure va viure a Varsòvia, dels 15 als 25 anys, en el seu exili familiar. Allà va iniciar la seva carrera en el teatre i la seva concepció de trencar la quarta paret teatral que separa, públic i escenari. Al cartell de la temporada també s’hi han acollit peces com l’adaptació de Crim i càstig, a càrrec de Pau Carrió. La mirada centreuropea va començar amb L’oncle Vània, coproduït amb el Temporada Alta amb el director lituà Oskaras Korsunovas i un repartiment català.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.