Cultura

El glamur i el dolor a Canes

Tom Cruise ha recollit una Palma d’Or honorífica i ha presentat ‘Top gun: Maverick’

Tom Cruise s’ha fet present a Canes, on fins i tot ha recollit una Palma d’Or honorífica, com a part de la promoció de Top Gun: Maverick, amb la qual, com ha fet en missions impossibles, vol demostrar que el seu cos es manté vigorós per reprendre les aventures aèries del personatge que del film original rodat fa més de 25 anys que va impulsar la seva carrera. Posem-hi que, de la mateixa manera que la programació no és aliena a pactes amb la indústria cinematogràfica preferentment francesa, forma part de la quota glamurosa de Canes.

El festival, però, tampoc no vol mantenir-se aliè a com el cinema reflecteix la realitat del món actual, marcada (com, de fet, malauradament sempre) per l’horror i el dolor de la guerra. D’aquí que, en una sessió especial fora de concurs, s’hi ha projectat Mariupolis 2, construïda amb urgència amb les imatges que el cineasta lituà Mantas Kvedaravicius va rodar al Donbass abans de ser capturat i assassinat, a principis de l’abril passat, per l’exercit rus. Kvedaravicius va voler testimoniar com pateixen la guerra les persones que va filmar al mateix territori, ja en conflicte, durant el 2014 i el 2015 i que es fan presents en el primer Mariupolis. El testimoni és esfereïdor (com no podria ser d’altra manera) i la sessió, en presència dels companys del cineasta assassinat, potser serà la més dolorosament commovedora d’aquesta edició.

Una altra guerra (la d’Algèria, i, per tant, del passat, però que, com tantes altres, cueja en el present) és el tema d’una pel·lícula exhibida dins de la secció paral·lela Quinzena de Realitzadors: Les Harkis, de Philippe Fauçon. L’apel·latiu Harkis fa referència als algerians que, per diverses circumstàncies sovint relacionades amb la seva pobresa, van col·laborar amb l’exèrcit francès durant la guerra. Un cop aconseguida la independència, la resta d’algerians s’hi van acarnissar mentre que, abandonant la colònia, l’Estat francès va bandejar-los o, en tot cas, els va dur a França per internar-los en camps de refugiats o en barracons, com ara els de Ribesaltes.

Cinema lliure

La Quinzena va inaugurar-se amb L’envol, film de producció i llengua francesa del napolità Pietro Marcello realitzat després d’una adaptació impressionant de Martin Eden, de Jack London. Amb moments brillants, però menys inspirat, Marcello persevera en el seu cinema lliure canviant de registre (del material fulletonesc al musical) i barrejant imatges de diferent textura i naturalesa amb les quals a vegades sembla fusionar l’arxiu documental amb les de creació pròpia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.