Cultura

Felip Pedrell, l’oblidat

Madrid acull l’estrena absoluta d’una obra de fa 120 anys del compositor tortosí, mentre que a Catalunya la Generalitat ni tan sols en commemora el centenari

La seva casa natal es va esfondrar i les despulles van acabar en una fossa comuna
Pedrell, mestre d’Albéniz i Falla, és el creador de la musicologia moderna a Catalunya

L’anunci, dimarts, que el Teatro de la Zarzuela de Madrid inaugurarà la nova temporada 2022/2023 amb l’estrena absoluta, en versió en concert i 120 anys després de la seva composició, de la tragicomèdia lírica en quatre actes La Celestina (1902) del compositor tortosí Felip Pedrell (1841-1922), no per conegut, ha deixat de crear perplexitat i incredulitat en el panorama musical del país i, alhora, ha tornat a posar en relleu la despreocupació amb què, des de les institucions, es tracta el patrimoni musical català. Perplexitat que s’ha afegit al ja conegut oblit, enguany, de Pedrell per part dels responsables de les commemoracions de la Generalitat de Catalunya, en no haver declarat el 2022 com Any Pedrell en complir-se el centenari de la seva mort, el proper 19 d’agost a Barcelona. Ni tan sols s’ha volgut posar remei a l’oblit afegint-lo, per exemple, dins de l’apartat d’Altres Commemoracions 2022, on sí que hi han anat a parar les del poeta lleidatà Guillem Viladot i aquesta curiosa figura polifacètica de Monistrol de Montserrat anomenada Joan Carles i Amat (1572-1642), clau en el món de la guitarra catalana i espanyola. Paradoxalment, però, resulta que el primer i seriós estudiós de Carles i Amat va ser el guitarrista i musicòleg Emili Pujol, que es va interessar pels repertoris antics de la guitarra històrica gràcies precisament... a Felip Pedrell.

Aquest oblit, així doncs, se suma a la desídia i deixadesa cap a la figura d’aquest tità de la cultura catalana i europea, manifestades ja en l’enfonsament per accident, l’any 2011, de la seva casa natal de Tortosa, al carrer de Replà, 16, o en el fet de no haver sabut evitar que les despulles mortals del compositor fossin extretes del seu nínxol familiar, per impagament, per tal de ser dipositades en una fossa comuna. Pot semblar-ho, però no és cap acudit.

Potser hagi estat la força d’una voluntat cega que hagi portat Pedrell al mateix destí que molts altres grans compositors: acabar físicament en una fossa comuna. D’aquesta manera s’ha erigit un símbol susceptible de ser interpretat per adonar-nos de la immensitat d’un gegant del qual, com li agrada de dir al musicòleg Cèsar Calmell, no som encara dignes. És molt possible que, inconscientment i acrítica, s’hagi oblidat aquest gegant de la cultura catalana malgrat haver estat el creador, a Catalunya, de la musicologia moderna.

Editor i estudiós de l’obra del polifonista Tomás Luis de Victoria (1548-1611), Pedrell s’erigeix com l’enllaç entre els primers pioners de la musicologia espanyola com ara el valencià Antoni Eiximeno (1729-1808) o Francisco Asenjo Barbieri (1823-1894). Pioner, també, en l’estudi de la música tradicional hispànica que va acabar donant lloc al naixement d’una disciplina com l’etnomusicologia a més de mestre de figures tan importants com ara Isaac Albéniz (1860-1909), Enric Granados (1867-1916), Manuel de Falla (1876-1946) o Robert Gerhard (1896-1970), la seva obra musical, musicològica, musicogràfica, pedagògica no ha estat encara capaç de despertar, tanmateix, ni una commemoració a l’altura que es mereixeria.

Una petita exposició

Fora d’alguna paupèrrima operació cultural, d’aquelles que es fan, probablement, per tranquil·litzar la consciència perquè no sigui dit que no s’ha fet res, Catalunya torna a perdre per golejada el lideratge en la reivindicació dels grans titans del nostre patrimoni musical. Pedrell no n’ha estat excepció, i haver de posar a la balança aquesta estrena absoluta a Madrid de La Celestina amb l’anunci d’una petita exposició per part del Museu de la Música-L’Auditori, junt amb unes interpretacions per part de l’OBC del poema simfònic pedrellià I Trionfi (un projecte, al capdavall, de recuperació impulsat per una iniciativa privada com ho és l’Editorial FICTA), ens posa al davant del mirall en qüestions de patrimoni musical. Per si tot això no fos suficient, l’atzar-destí ha volgut que una de les dues funcions de La Celestina a Madrid (sota la batuta del director musical del Teatro de la Zarzuela, Guillermo García Calvo) se celebrin l’11 de setembre. Per reflexionar-hi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El director Andrés Lima rep avui el Premi Christa Leem

BARCELONA

Sant Pol de Mar se suma al festival Poesia i + del Maresme

BARCELONA

The Garlic Phantoms, els excessos de la no inspiració

barcelona

El Pacte per la llengua suma un centenar d’aportacions

BARCELONa

Barcelona i Tossa per Dora Maar

barcelona
HELENA CÁNOVAS
Compositora

“El meu argument és diferent al de l’Strauss o Mozart”

BARCELONA

Amistats literàries

Barcelona
Crònica
acció artística

Barcelona, impresentable

Barcelona

Rosa Aguiló dibuixa una poètica de l’espina dorsal al Museu del Suro

Palafrugell