Cultura

Ballar és mutar

El Mercat de les Flors ampliarà la programació internacional i manté el suport als artistes residents que estrenaran el curs vinent

El 2023 s’inicien gires de quatre produccions per Catalunya, amb el suport de Cultura

Hi ha optimisme al Mercat de les Flors, que signa la temporada amb una reflexió: qui balla muta. En temps d’evolució i de revisió de la humanitat, l’art ajuda a créixer i a ressituar-se al món. Per a això, el Mercat (que ha incrementat sensiblement el pressupost, ja que des del 2012 no arribava als 5 milions d’euros) s’atreveix a fer un cartell molt més internacional amb programes per conèixer trajectòries com les de Lucinda Childs (una de les mares de la dansa postmoderna americana que mai ha vingut a Barcelona) i l’ajornada de Lia Rodrigues (que també hi integraria ara nous referents del Brasil) al costat de companyies com ara el Ballet de l’Òpera de Lió i (La)Horde-Ballets de Marsella, que debuten a Barcelona.

La directora Àngels Margarit ha programat també dos cicles més per conèixer el treball de dues coreògrafes establertes a Bèlgida: la valenciana Olga de Soto, que indaga en accions que van dels espais escènics als museístics, i la sueca Mette Ingvarsten, que ha sacsejat la dansa europea aquesta darrera dècada. Enguany, també es preveuen programacions dobles que, sense ser constel·lacions, aporten una mirada més completa que la de la darrera creació. Hi ha noms coneguts com el flamenc d’Israel Galván (El amor brujo i Mellizo doble compartint escena amb el Niño de Elche). O programes de Jesús Rubio Gamo, Cuqui Jerez i Philippe Saire. Aquesta temporada també permetrà recuperar obres que es van estrenar amb limitacions d’ocupació. És el cas de Highlands (Mal Pelo), però també de (Cia Maduixa), Cyberexorcisme (Núria Guiu) i el celebrat Rèquiem nocturn (Pere Faura).

Aquesta temporada es recuperen trajectòries com la de Maria Rovira, amb Crea Dance Company (Odissea), Daniel Abreu (El hijo) o El Conde de Torrefiel (presenten Los protagonistas, una instal·lació que ja es va veure al Lliure de Gràcia) i Xavier Bobés (Corpus es va programar al desaparegut Noves Escenes de La Pedrera) o Macarena Reduerca (The watching machine parteix d’una experimentació que s’ha anat seguint a l’Antic Teatre). Thomas Hauert, molt vinculat a companyies catalanes, torna amb una peça minimalista: Quartet. Mentre que la valenciana Asun Noales presenta una ambiciosa adaptació coreogràfica de La mort i la donzella.

Una de les novetats principals d’aquesta temporada és que, a partir del 2023 i amb el suport del Departament de Cultura, es potenciaran fins a 28 funcions de quatre coreografies, cobrint el 50% del caixet als teatres que vulguin programar Made of space, de Guy Nader/ Maria Campos; Rèquiem nocturn, de Faura; Tradere, de Laia Santanach, i Very, very slightly, d’Eulàlia Bergadà. Totes les accions es complementen amb una promoció d’accions de suport al públic per mirar d’atansar aquests treballs al públic més divers possible.

Tanta programació internacional (les dues sales del Mercat i l’Ovidi Montllor de l’Institut del Teatre, on també programen i poden fer-ho a la vegada) implica menys espai per a les companyies residents. Tot i així, continua la vinculació, aclareix Margarit. Hi haurà obres que s’assajaran quest curs i que ja es preveuen per al curs vinent.

LA XIFRA

5,5
milions d’euros
és el pressupost per al 2022 del Mercat de les Flors. S’ha incrementat gràcies als 500.000 de la cocapitalitat cultural. Desconfien de si és un valor estable per a altres anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.