Cultura

‘Catàstrofe’ a Celrà

El dramaturg Llàtzer Garcia es retroba amb les històries que el van commoure de jove per a l’estrena, com a autor resident de la Sala Beckett, d’‘Al final, les visions’

També es representa un monòleg canalla, ‘Paradís’, sobre la Mallorca desconeguda
L’Obrador d’estiu convida Dimitriadis, Katie Mitchell, Marta Pazos i Neil Labute

Més enllà de l’interès per les notícies de successos (i la saga de Crims) i, sobretot, més enllà del corrent d’autoficció, que ara domina una part de la dramatúrgia contemporània, Llàtzer Garcia es pregunta com han somatitzat dos supervivents d’una catàstrofe amb morts, dues dècades més tard. Al final, les visions s’estrena demà a la Sala Beckett i es podrà veure fins al 31 de juliol. El dramaturg, que es confessa (amb un sarcasme característic) “com un mal fill, un desertor” de la Girona en què va viure fins als 19 anys, ha estat l’autor resident de la Beckett aquesta temporada. Joan Carreras i Xavi Sáez interpreten els dos supervivents que reviuen els seus amics morts, en certa manera, a través d’una parella 20 anys més jove que ells. La “catàstrofe i mort” es va produir a Celrà. Però no cal explicar gaire més. El thriller demana una certa contenció de la trama...

Toni Casares, director de la Sala Beckett (“la casa del teatre de text, de la literatura dramàtica”, com li agrada definir el projecte actual), considera que Garcia ha aconseguit una gran maduresa en l’escriptura “amb una profunditat psicològica exemplar”. Efectivament, el que li fa recuperar aquell fet real és la diferent actitud dels dos supervivents: l’un no deixa de somiar els que van morir i pretén oblidar-ho; l’altre els procura recordar com una forma de mantenir-los latents, com vius. En els accidents sempre emergeixen les culpes, que són diferents i que cal anar carregant a sobre les espatlles la resta de la vida si la víctima no supera l’UCI. Sense la necessitat de fer-hi emergir fantasmes, l’autor i director admet que només hi ha fabulat i que hi ha una certa intenció de parlar del més enllà. L’anècdota, com a La font de la Pólvora o a Els nens desagraïts, parteix d’un fet real però serveix per preguntar-se actituds vitals que esclaten al davant dels espectadors. Joan Carreras va explicar ahir en la presentació a la premsa el privilegi, com a actors, de disposar d’un material amb girs que atrapen l’espectador i amb el repte de mantenir la tensió del seu present. Són uns personatges vius, quotidians, no gaire intel·ligents, “que viuen un dolor constant”, diu l’actor.

La Sala Beckett també presenta dins el Grec Paradís (del 5 al 22 de juliol i només de dimarts a divendres, 19.30 h), un monòleg escrit i interpretat per Sergio Baos i que convida a viatjar per la Mallorca més marginal, de gent que rep ajuda dels Banc dels Aliments. Es tracta d’un altre thriller, amb un to canalla i rocambolesc. Casares ja avisa que l’autor tornarà pròximament a la Beckett i convida que el Principat escolti bé el teatre que s’està escrivint a les Illes. Ara, està trobant fórmules per catapultar-se cap a Catalunya, gràcies al treball de Josep Ramon Cerdà al Teatre Principal de Palma i a la sala de creació El Tub de Toni Gomila.

Fèrtils regadores

Al bar del Poblenou llueixen unes regadores de joguina aquests dies amb uns rètols que ja auguren la proximitat de L’Obrador d’estiu. Aquesta iniciativa, que suma la seva dissetena edició, torna al model d’accions concentrades en una setmana (l’any passat, van provar d’estendre-ho tot el mes de juliol): un cop a l’any, la sala del Poblenou acull autors i alumnes internacionals i comparteixen fórmules sobre l’art d’escriure teatre. Són tallers molt diferents: alguns, com ara el de Michael Attenborough i Neil Labute, adreçats a actors professionals; Katie Mitchell planteja solucions pràctiques per produir teatre reduint l’afectació al canvi climàtic (la directora, per exemple, ha decidit deixar d’agafar avions), i la directora Marta Pazos ensenyarà quina és la forma per crear els seus muntatges. El seminari internacional que impartirà Ella Hickson (amb alumnes d’una dotzena de països) es convertirà en improvisades accions dirigides per Iván Morales. També hi haurà lectures dramatitzades al parc Central del Poblenou. I accions puntuals com ara Entrevistes breus amb dones excepcionals, de Joan Yago, inèdit a Catalunya. però celebrat a Praga i París. També es recupera el Licaó, de Dimitris Dimitriadis (present als cursos) o La tríada, un encàrrec d’El Tub a Joan Yago, Marta Barceló i Llàtzer Garcia per parlar sobre les bondats (i maldats) del diàleg després de conversar amb l’escriptor Emili Manzano, la sociòloga Meritxell Esquirol i el filòsof Joaquim Valdivielso.

Jordi Oriol puja a escena

Joan Carreras feia un dels papers delirants d’Europa bull, que va guanyar el premi Quim Masó el 2018 i es va estrenar en el Temporada Alta el 2019 (i, posteriorment, a la Sala Petita del TNC). Fins ara, no ha estat possible recuperar aquesta divertida farsa sobre la burocràcia i les diferents Europes que somia cada país o ideologia. Joan Carreras era un alt representant espanyol (obsessionat amb el fet que la bandereta de la seva taula del Parlament Europeu no caigués a la base). Europa bull ha fet una petita gira catalana abans de tornar a la Sala Petita, on es faran funcions des de demà, dijous, fins al 17 de juliol). En principi, Isak Férriz l’havia de substituir (Carreras va acabar trobant feina en la producció de la Sala Beckett). Férriz, finalment, degut a un canvi de darrera hora del pla de rodatge d’una sèrie de televisió, ha hagut de renunciar-hi. I serà el mateix Jordi Oriol el que interpreti aquell patriota (entre molts altres papers que interpretava Carreras). Europa bull fa evident la peripècia impossible d’un organisme que vol ser àgil per resoldre petits conflictes entre els diferents països i que acaba sent una llosa inamovible que els perpetua encara més. El muntatge va acaparar el premi Ciutat de Barcelona 2019 i també l’atenció de molts dels guardons dels premis de la Crítica 2019.

El TNC també recupera Opening night, de La Veronal, una altra peça molt celebrada a la Sala Gran el 2021 i que només programa tres dies (del 14 al 16 de juliol). Abans, arriba un espectacle (de divendres a diumenge) de la directora peruana Chela de Ferrari: Hamlet. La particularitat és que el repartiment el protagonitzen intèrprets amb síndrome de Down. Quins són els somnis i les frustracions d’una persona amb síndrome de Down? El somni d’un venedor de programes al teatre era, precisament, actuar a l’escenari. De Ferrari va pensar que seria un bon Hamlet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.