Cultura

Tan lluny, tan a prop

S’estrena ‘Sinjar’, escrita i dirigida per Anna M. Bofarull, amb Nora Navas, Halima Ilter i Iman Ido Koro. Narra tres històries reals de dones marcades per Estat Islàmic

Barcelona. El Kurdistan. Tan lluny, tan a prop. La cineasta tarragonina Anna M. Bofarull s’ha posat al capdavant d’un equip format majoritàriament per dones –al davant i al darrere de la càmera– per demostrar que tot sovint parlem de globalització però no sempre som conscients com qualsevol acte en un lloc a priori remot pot tenir conseqüències per a les persones d’un altre indret del món. Ho visualitza amb Sinjar, una pel·lícula independent amb una producció ambiciosa que narra històries reals al voltant d’Estat Islàmic i mostra fins on estan disposades a arribar tres dones per recuperar els que més estimen.

Sinjar explica tres d’aquestes històries mínimes amb les quals qualsevol espectador es pot sentir identificat. I tres són les protagonistes. A Barcelona, la Carlota (Nora Navas), que emprèn desesperadament la recerca d’en Marc, el seu fill adolescent que ha fugit de casa sense deixar rastre. A milers de quilòmetres, Sinjar, la regió situada a la frontera entre l’Iraq i Síria, viu sota l’amenaça de la guerra. Allà la Hadia (Halima Ilter) és obligada a viure com a esclava al costat de tres dels seus fills al servei d’una família. En canvi, l’Arjin (Iman Ido Koro) aconsegueix escapar-se del captiveri i, en el seu intent de tornar a casa, acaba unint-se a les milícies kurdes. Tres dones separades dels seus éssers estimats. Fins on estaran disposades a arribar per recuperar-los?

“Les pel·lícules de guerra solen parlar d’homes, el que jo volia era explicar com tots aquests esdeveniments bèl·lics poden afectar el dia a dia de la gent, sobretot com solen afectar les dones”, declara la directora i guionista. “D’aquí a unir aquests relats que succeeixen al Kurdistan iraquià amb el que passa a Barcelona”, hi afegeix. També Anna M. Bofarull vol deixar clar el que molts espectadors occidentals no tenen, com és que “el dolor que pateix una dona quan la torturen, la segresten o li prenen una fill és el mateix, aquí i allà”. “No perquè en el seu país estiguin més avesats a viure desgràcies vol dir que aquestes dones estiguin més preparades per patir el dolor”, remarca.

Tant la producció com el rodatge han resultat molt complexos. Explica que van tenir molta complicitat de la comunitat kurda i yazidita, però que la pandèmia (es va començar a filmar l’any 2020)els va fer adaptar-se a un munt d’adversitats. “Fins i tot vam haver de ser repatriades amb un avió militar.” El film, amb clara vocació realista, ha comptat amb nombrosos personatges reals interpretant-se a si mateixos i, a més de Nora Navas, destaquen entre les intèrprets principals Halima Ilter, actriu alemanya d’arrels kurdes, i Iman Ido Koro, una jove yazidita que es posa per primer cop davant de la càmera, després d’haver estat capturada a la vida real per Estat Islàmic, interpretant un personatge molt pròxim a la seva experiència personal.

Guim Puig, Luisa Gavasa, Franz Harram, Àlex Casanovas i Mercè Rovira completen el repartiment d’un film que, després de ser guardonat al FIC-CAT amb el premi de la crítica i al millor llargmetratge, s’estrena amb 31 còpies a l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.