Cultura

Peralada finta Rússia

Arran de l’ocupació d’Ucraïna, el festival va substituir el Mariïnski per un ballet que està dirigit per Laurent Hilarie, just acabat de dimitir del Ballet Stanislavski

Peralada és la primera plaça que visita el Ballet de Munic des de la pandèmia
Hilaire: “La dansa, com l’art, treu el millor de cada persona; els ballarins no tenen nacionalitat”

Bayerisches Staatsballett, de Munic, inaugurarà amb un programa doble (8 i 9 de juliol) el Festival Castell de Peralada aquest estiu. Substituirà el Ballet Mariïnski, que s’havia anunciat el mes de febrer, poc abans de la invasió militar a Ucraïna. La direcció del festival va considerar que calia fer aquest gest en rebuig a l’inici de la guerra i en considerar que aquest ballet rus és un símbol de l’Estat.

La substitució per la companyia de Munic coincideix, a més, amb el fet que el dirigeix Laurent Hilaire. Aquest mestre del ballet era director artístic del Ballet Stanislavski rus i, al febrer, va renunciar al càrrec arran de l’ocupació. Ahir explicava a Barcelona que, com a director del Stanislavski, qualsevol decisió que prengués seria valorada com un símbol polític. El Bayerisches Staatsballett bavarès mostra cinc peces molt diferents (només repeteix el Capriccio for piano and orchestra, de George Balanchine, amb música de Stravinski) per ensenyar la versatilitat d’un cos de ball format per uns 70 artistes.

Divendres es completa el repertori amb With a chance (amb música de Rakhmàninov) i el Bedroom folk, de Sharon Eyal/Gai Behar, que la NDT just ha interpretat per a la inauguració del Grec. Pel que fa a dissabte, obrirà Affairs of the heart, de David Dawson, que va coreografiar per a la Bayerisches, i després es representarà el Pictures at an exhibition, del coreògraf ucraïnès, Aleksei Ratmanski (que ha fugit del país, segons informava Hilaire), amb música del compositor rus Modest Mussorgki, i es tancarà amb el Capriccio,de Balanchine.

El nou director (que es va graduar el 1979 a l’escola de l’Òpera de París i a la carrera del qual Rudolf Nuréiev donaria un fort suport amb papers principals en ballets de Jiri Kílian, Forsythe i també Béjart, Roland Petit o Balanchine, a més del mateix Nuréiev) procura diferenciar la política de l’art. No ha estat una tria buscada, però li sembla molt adequat que tres dels cinc títols siguin de compositors russos “perquè la seva música és internacional”. Lamenta molt la situació que viuran els ballets russos perquè han perdut les gires internacionals i, sobretot, la possibilitat d’eixamplar la seva dansa amb coreògrafs d’arreu del món. Aquesta pràctica, que van començar a promoure arran de la caiguda del mur de Berlín, es tornarà a aturar: “Ara el retard artístic s’acumularà”, tot i disposar d’uns teatres i unes escoles de gran prestigi, però que només poden créixer a partir dels seus propis referents endogàmics.

L’entrada d’una figura com Laurent Hilarie al Bayerisches Staatsballett ha de possibilitar un impuls cap al reconeixement “d’una de les companyies de més excel·lència a Europa”, remarcava ahir Oriol Aguilà, director del festival. De fet, s’ha convocat una sessió oberta el 9 de juliol a la plaça Major per apropar el treball dels ballarins al públic: una invitació a comprovar la dificultat del ballet posant a prova la col·locació del cos pel ballet. Aquesta actuació doble és la primera del Ballet de Múnic després de la pandèmia. Hilaire celebrava la valentia de Peralada per impulsar les arts en viu durant aquests anys.

A part de la inauguració amb el Ballet de Múnic, aquest any també es programa l’espectacle Rodin, de la Sergio Bernal Dance Company (20 i 21 de juliol), i On Before,del mític ballarí cubà Carlos Acosta, que protagonitzarà la clausura (6 d’agost). La Bayerisches Staatsballett se suma a la llarga llista de companyies de prestigi i grans noms de la dansa que han trepitjat l’escenari del Festival Castell de Peralada. Entre elle,s hi ha el Ballet del Teatro Mariinski de Sant Petersburg, els Ballets de Monte-Carlo, American Ballet Theater, Boston Ballet, Béjart Ballet Lausanne, Carlos Acosta, Rudolf Nuréyev, Sylvie Guillem, Tamara Rojo, Ángel Corella, Roberto Bolle, Svetlana Zaharova...

Hilaire és un ballarí obert a ampliar l’univers del ballet neoclàssic amb la dansa contemporània. Entén que és una fórmula que pot apropar el públic més jove. I que forma part de l’aprenentatge d’una companyia per guanyar en amplitud de moviment. Ell entén que “la dansa, com l’art, treu el millor de cada persona”. I es converteix en un territori per compartir, empatitzar. A Maurice Bejart (recordava el director de la Bayerisches Staatsballett) li agradava l’estudi perquè “era un lloc fora del temps”: “A l’estudi i a l’escenari els ballarins no tenen nacionalitat: tots expressen passions que es vinculen a les emocions més viscerals d’un ésser humà”, deia Hilaire.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ha mort el director de cinema Wolfgang Petersen

Barcelona

Kadiram Teatre porta Dubois al Teatre Gaudí

BARCELONA

Un 87% d’ocupació al Portalblau de l’Escala

L’ESCALA

El FICVI rep 666 curtmetratges a concurs

Barcelona

Nova bretolada contra la ‘Imploració’ de Fidel Aguilar

Girona

Roger Torné repeteix victòria al concurs de cançó de Salitja

SALITJA

Unes obres a Sabadell deixen al descobert un important aqüeducte subterrani

Barcelona

L’epopeia de la gent sense veu

Barcelona
Crònica

Els Morat, a dalt de tot

Palafrugell