Cultura

Crònica

rock fest

Alice Cooper: 74 anys... i ens encanta

Alice Cooper va tornar a oferir divendres un concert vigorós i encès a Can Zam

Músics de rock septuagenaris en prodigiós estat de forma: Mick Jagger, Patti Smith, Neil Young, Bruce Springsteen, Pete Townshend... i, sobretot, en un lloc inqüestionable al podi, no s’oblidin d’Alice Cooper, que, amb 74 anys, va tornar a oferir divendres un concert vigorós i encès al parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet en l’edició de retorn del Rock Fest.

Deixar-se guillotinar, en el seu gag més cèlebre, i cantar, a la seva edat, frases com “ja ha acabat l’escola ara que és estiu” (School’s out) o “tinc divuit anys i m’encanta” (I’m eighteen) podrien ser tres bones trampes per sucumbir en el més cruel dels ridículs, però en els xous d’Alice Cooper ja fa temps en què l’edat no sembla jugar-hi cap mena de paper. Ni dalt l’escenari, on set músics amb quatre dècades de distància entre el més gran (Alice Cooper) i la més jove (la guitarrista Nita Strauss) protagonitzen un entretingudíssim espectacle de shock rock que ha servit de referència per a bona part del rock teatralitzat de les últimes dècades; ni tampoc a baix, on, en una de les imatges característiques del Rock Fest, famílies senceres, amb pares aguantant la canalla a collibè, gaudien d’aquesta aventura de terror en un “castell dels malsons”.

El músic més admirat per Salvador Dalí va comparèixer a Santako amb barret de copa tot cantant Feed My Frankenstein i, en la següent hora i mitja, va recórrer a alguns dels seus trucs més llegendaris: la camisa de força amb què, embotit com una sardina, canta una de les peces centrals de Welcome to my nightmare (la inquietant Steven); la decapitació, efectuada per la seva dona (la ballarina Sheryl Goddard, de 66 anys), mentre sonen Dead Babies i I Love the Dead; el nadó malèfic inflable passejant-se per l’escenari al compàs de Billion Dollar Babies...

En el repertori, 21 temes de quan Alice Cooper era el nom d’un grup i no pas únicament del seu cantant (No More Mr. Nice Guy, I’m Eighteen, My Stars o Be My Lover, algunes de les quals, tal vegada, una mica espatllades pel so rabiosament metàl·lic de la banda); temes, també, de l’època en què Alice Cooper, després d’uns anys a l’infern, va renéixer com a nova icona del rock dur comercial dels anys vuitanta (Poison, Bed Nails, He’s Back The Man Behind the Mask) i cap menció, sorprenentment, a Detroit Stories (2021), la qual cosa hauria anat bé per recordar que, de tant en tant, i malgrat el seu imponent fons d’armari, el músic encara és capaç de brillar en cançons de factura més recent.

Setanta-quatre anys és, també, l’edat de Phil Mogg, cantant i únic membre original –junt amb el bateria Andy Parker, quatre anys més jove– dels britànics UFO, que van portar finalment a Barcelona la seva llarga gira de comiat. Els heavies amb menys cabells solen sempre recordar una cèlebre trompada, l’any 1983 al Palau d’Esports, de Mogg, amb una bona mona, al fossat dels fotògrafs. Divendres a Can Zam, quasi quaranta anys després, el cantant –al costat, en aquesta gira, de Neil Carter, guitarrista dels discos d’UFO en aquella època– va defensar amb voluntat un repertori que, menys Fighting Man (2002, la primera a sonar), va estar totalment centrat en la producció –magnífica, d’altra banda– de la banda als anys setanta: Only You Can Rock Me, Cherry, Love to Love, Too Hot to Handle, Lights Out, Rock Bottom, Shoot Shoot i Doctor Doctor, amb el públic del Rock Fest taral·lejant el solo de guitarra, que en aquella època feia Michael Schenker però que, des de fa uns quants anys, en el grup, fa un més que resolutiu i complidor Vinnie Moore.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La pluja obliga a suspendre el concert de Fangoria a Llívia, el primer de la segona edició del Cerdanya Music Festival

Llívia
MÚSIC

Mor Lamont Dozier, compositor de grans èxits del ‘soul’

Barcelona

La Schubertíada. Música + poesia= ‘lied’

vilabertran
Crònica

Sting encara hi és

Cap Roig

Circ sota les estrelles

besalú / roses

Mor l'artista targarí Lluís Trepat Padró

La 10a FiraFan tindrà lloc a Platja d’Aro diumenge amb 42 estands

PLATJA D’ARO
música
Crònica

Clara Peya, sempre incòmoda

L’Escala

David Loewe retrata el Cadaqués menys turístic

Cadaqués