La desesperada vitalitat de Pier Paolo Pasolini

Arriba a les llibreries l’esplèndida traducció al català, a cura de Xavier Valls Guinovart, de Poema en forma de rosa, de Pier Paolo Pasolini, una preciosa i treballadíssima edició bilingüe amb documents poc coneguts, com ara fotos magnífiques i altres sorpreses. Aquesta feliç publicació ha estat possible gràcies a l’esforç conjunt entre l’Ajuntament de Barcelona i Edicions Poncianes, que torna a demostrar l’amor cap a l’autor: amb aquest ja són tres els títols pasolinians que ens han ofert després del pòster de la col·lecció Bèsties, a cura de Lucia Pietrelli i Francesc Gelonch, i Poeta de les cendres, a cura de Gerard Cisneros i amb pòrtic de Pere Gimferrer. No és el primer cop que Xavier Valls Guinovart treu una traducció en l’editorial consagrada al pintor Joan Ponç: gràcies al seu esforç, també hem pogut devorar en català Heliogàbal o l’anarquista coronat, d’Antonin Artaud amb epíleg d’Arnau Pons.

La primera edició en català de Poema en forma de rosa, de Pier Paolo Pasolini, incorpora textos molt valuosos que ens ajuden a entendre la relació del cineasta amb la ciutat de Barcelona, com ara l’article que li va dedicar Goytisolo i el polèmic poema Negociacions amb Franco. Llegint aquest Pasolini s’entenen amb més profunditat les seves connexions innegables amb Blai Bonet, autor nostrat que, com l’italià, es va esforçar per oferir una mirada civil arrelada en una religiositat primordial, humana, autèntica a través de provocatives imatges d’impacte. De fet, el poeta i catedràtic en química inorgànica Àngel Terron té la teoria que, en les dues visites de Pasolini a la Ciutat Comtal, explicades per Ricard Vinyes en l’efectiu pròleg que acompanya el volum, és probable que coincidís amb Blai Bonet d’alguna manera. No ho comenta en el seu recent article Pasolini a Barcelona l’escriptor Julià de Jòdar, que sí que va anar a veure el conegut director de cinema a la xerrada clandestina que va fer a la sala de dissecció de cadàvers a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

El poemari es pot llegir com un seguit de manifestos, com un diari personal, com un quadern de rodatges, com un espai de discussió, com un confessionari, com un artefacte literari original i inèdit que confirma l’atreviment d’un creador que mai no es va deixar acovardir per límits o per distincions de gèneres perquè veia la seva obra com una cosmogonia completa en què el prisma preferit era la contundència poètica. Pasolini s’esforça per presentar una poesia popular i culta alhora, amb referències directes a artistes coetanis com ara Godard, però també amb descripcions minucioses dels seus amats ragazzi di vita.

La part més descarnada del recull mostra el conegut artista multidisciplinari italià vomitant els seus dimonis, comara quan parla d’alguns dels 33 processos judicials que va patir per culpa de les acusacions que consideraven blasfemes les seves obres. Tanmateix, no deixa d’insistir en un codi ètic i en una filosofia de vida que aquí es mostra en vers, però que, al final de la seva existència, va prendre forma en articles virulents (els inclosos a Scritti corsari i Lettere luterane), en una novel·la de tesi frustrada i mutilada publicada pòstumament com Petrolio i un film definitiu que va ser la seva sentència de mort com és Salò. També es constaten l’edípica relació amb la mare i la desesperada vitalitat que el va marcar fins al darrer moment. En tots els sentits, es tracta d’una lectura brutal.

Durant el darrer festival Barcelona Poesia, codirigit per Maria Callís i Josep Pedrals, es va organitzar una marató de lectura de tot el Poema en forma de rosa, de Pier Paolo Pasolini, a la Fundació Brossa. L’ocasió s’ho ben mereixia: Pasolini celebra, aquest 2022, el centenari de naixement, i no podem oblidar que el proper 2 de novembre farà 48 anys que es va trobar el seu cos absolutament massacrat després d’un assassinat violentíssim a la platja d’Òstia. Les dues efemèrides han actuat de detonants per a diferents edicions recents de Pasolini en llengua catalana, com aquesta d’Edicions Poncianes, però també la que l’editorial Comanegra i l’Institut del Teatre han fet d’Orgia, Porquera i Manifest per a un nou teatre en un sol volum amb traduccions de Narcís Comadira, Clàudia Serra i Joan Casas.

Durant la propera tardor, Lleonard Muntaner presentarà una nova traducció, feta pel poeta Joan Navarro, d’Actes impurs i Amado mio, i L’Agulla Daurada s’atrevirà amb una de les novel·les canòniques: Una vida violenta, en traducció de Pau Vidal.

Al setembre, durant la Setmana del Llibre en Català, es presentaran tots els volums en una taula rodona, i el 2 de novembre la llibreria Finestres acollirà un altre encontre. Abans d’això, però, el 20 de juliol, l’Ateneu Barcelonès acollirà la presentació, en format recital concert, d’aquest vibrant Poema en forma de rosa.