Cultura

exposició

Un Turner enlluernador al MNAC

En aquesta terra tan saturada de paisatgisme, arribar a William Turner (1775-1851) és com llegir per primera vegada Shakespeare després d’haver-te empassat tres supervendes suecs: pot ser que no hi entenguis res, però sabràs que fins ara t’estaves alimentant de cagallons. Un dels encerts de l’exposició que el MNAC dedica a l’esplèndid paisatgista anglès obsedit a representar la pluja, la boira, la neu, el vent i l’esvaïment del món per sota del tel de l’atmosfera ha estat de fet confrontar-lo amb els pintors catalans del XIX amb la mostra paral·lela El batec de la natura. No hi surten pas perdent del tot, els nostres, excepte que a molts els pesa una devoció religiosa que Turner només concedia a la pintura mateixa i a la llum.

pel·lícula

El camaleó David Bowie va mudar la pell el 1973

Lluís Llort

David Bowie ha estat un dels artistes més camaleònics i visionaris. El 1973 va omplir el Hammersmith Odeon de Londres per acomiadar, sense llàgrimes, el personatge que duia a sobre: Ziggy Stardust. D.A. Pennebaker va recollir el moment a la pel·lícula Ziggy Stardust and The Spiders from Mars (Filmin). Un concert memorable en què Bowie, amb un vestuari personalíssim, desplega la seva força artística abans de mudar la pell.

llibre

Cavalls salvatges a Mallorca

Lluís Llort

Aina Fullana Llull (Manacor, 1997) ha debutat amb la novel·la Els dies bons (Bromera), amb l’embranzida del premi València Alfons el Magnànim. Una obra ben travada, amb una llengua amb la dolçor de la variant mallorquina, col·loquial, rica, natural, i un trio de personatges que parlen directament al lector. El tema de fons és la drogoaddicció, la quotidiana, no la dels perdedors i delinqüents, la dels que, més o menys, poden fer vida normal. Tot i que la incomunicació també és un tema ben present. Tres parts: el pare, la mare i la filla. Tres històries, tres mirades, tres vides. Jordi Cussà partia d’experiències personals quan va escriure l’excel·lent Cavalls salvatges. La riallera i jove autora aposto que no, però tot sona molt versemblant. Esperem una segona obra de Fullana.

disc

Aquells gàngsters tropicals de fa 40 anys...

Xavier Castillón

Estiu del 1982. Irromp com un huracà un senyor del Bronx vestit amb elegància camp, August Darnell, que es fa dir Kid Creole i canta sense complexos que és “una cosa meravellosa”, envoltat per un petit gran geni (Andy Coati Mundi Hernández) i les tres inoblidables Coconuts. El tercer disc de Kid Creole & The Coconuts, Tropical Gangsters Wise Guy a l’edició americana– és una explosió de ritmes llatins i èxits en cadena: I’m a wonderful thing, baby; Annie, I’m not your daddy, Stool pigeon, I’m corrupt... Quaranta anys després sona encara fresc i ideal per amenitzar les millors revetlles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.