Cultura

Crònica

El circ internacional de qualitat

Voltant pel país aquests dies d’estiu, és fàcil trobar carpes de circ en descampats a l’entrades d’alguns pobles. El Circ Històric Raluy, per exemple, està ara mateix a Palafrugell i entre el setembre i l’octubre visitarà Sant Feliu de Guíxols, Vic, Figueres i, per les Fires de Sant Narcís, Girona. I el Raluy Legacy, l’altra escissió d’aquest centenari circ familiar, passa l’agost a Calafell. Després hi ha circs que utilitzen com a reclam personatges televisius infantils que no són exactament els pallassos de la tele. Com diria Vito Corleone, “no m’importa el que faci un home per guanyar-se la vida”, però segur que Genís Matabosch, president de la Circus Arts Foundation, creu que el circ és una altra cosa: un espectacle que pot competir en les grans lligues de l’entreteniment estiuenc, des de fa anys dominades per la música en directe, en uns festivals on de tant en tant té entrada la dansa clàssica i contemporània, molt rarament el teatre, i l’òpera només quan hi ha prou mitjans, però gairebé mai el circ, sobretot el circ tradicional “internacional i de qualitat” com proposa Matabosch en les seves Nits de Circ.

Les Nits de Circ van començar dimecres als jardins del Molí de Besalú, on l’acollidora pista de circ sense lona estarà instal·lada encara per a les funcions d’aquesta nit i demà dissabte (21.30 h, de 19 a 44 euros), abans de saltar a la Ciutadella de Roses, on s’han programat 9 funcions més, del 16 al 24 d’agost. Tant el de Besalú com el de Roses són realment dos marcs incomparables: en el cas de la localitat garrotxina, és un espai obert situat una mica als afores del monumental nucli antic de la vila, no gaire lluny de Circusland, el museu del circ impulsat també per Matabosch. Com qualsevol altre festival, Nits de Circ té també el seu village, on es pot menjar i beure alguna cosa abans o després de la funció.

I entrant en matèria, l’espectacle programat tant a Besalú com a Roses inclou, durant uns 95 minuts de durada, 7 trepidants números de circ capaços d’“enlluernar la lluna”, com va dir el presentador Matabosch, posant-se poètic davant la lluna plena que es va manifestar rere el públic, com un espectador més. El pallasso català Eric Boo va ser l’encarregat de posar-hi l’humor en tres moments diferents al llarg de l’espectacle. Aquest “pallasso modern” de poques paraules va treure a l’escenari alguns espectadors per recrear un delirant partit de tennis o el rodatge d’una pel·lícula no menys absurda.

La trapezista xilena Camila Palma va fer cridar al públic els primers “ai!” d’una nit en què no van faltar ensurts i emocions. Des del Kazakhstan, la Troupe Hassak hi va oferir dos números: les piràmides humanes en ascensió per escales i les acrobàcies en el doble pal. Pura adrenalina. Un dels grans moments de l’espectacle és el número de patinatge acrobàtic de la parella Skating Donnert’s, en el qual hi ha moments que ja la veus a ella sortint disparada pels aires, però no, perquè ell la té ben agafada pel peu mentre va donant voltes sobre la plataforma com una rentadora centrifugant. El búlgar Krasimir Vasov va posar tots els seus músculs en tensió fent equilibris impossibles sobre bastons, i la parella vietnamita Moment of Love va representar a gran alçada, penjats de les cintes aèries, una romàntica i trista història d’amor sense final feliç. Però, com és habitual, el millor va quedar per al final: els impressionants salts sobre la roda de la mort del duet equatorià Navas Team. Tot plegat, molt ben acompanyat per la Paris Circus Orquestra, amb els seus músics molt ben integrats en l’espectacle, també a nivell escènic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.