Cultura

Narrativa en VOC

Les novetats editorials de la tardor, en especial les de narrativa catalana, són abundants i amb diversitat temàtica

Cada any hi ha dos moments en què les novetats editorials es presenten amb una abundància cada cop més gran: abans de Sant Jordi i a primers de setembre –i també a l’octubre–, sobretot els darrers anys, perquè La Setmana del Llibre en Català s’ha consolidat com a gran i fructífer aparador. També hi ha la campanya de Nadal, germana petita de les dues anteriors, i algunes editorials presenten novetats d’estiu.

Us oferim una repassada, superficial per força, de novetats, per ordre alfabètic d’editorial i només de narrativa original en català, tot i que durant la tardor també hi haurà moltes traduccions, originals en castellà, a més d’altres gèneres.

L’Altra

Després d’onze anys de silenci, Eduard Márquez presenta 1969 (en castellà a Navona). L’obra retrata una Barcelona convençuda que un altre món és possible i que la revolució que ha fracassat en altres llocs aquí pot tenir una última oportunitat.

Amsterdam

Covarda, vella, tan salvatge és la novel·la amb què Arià Paco va guanyar el premi Roc Boronat i que narra com quatre joves amics es retroben a Igualada després de viure a l’estranger. La tercera novel·la de Carme Martí, Els núvols, és una obra commovedora sobre una mare i el seu nadó malalt del cor, sobre la fragilitat humana i la lluita per la vida.

Anagrama

Julià Guillamon, a Les hores noves, pren com a referent el llibre de Josep Pla Les hores (1953) i l’adapta a un entorn canviant en què hem perdut la relació amb la natura.

Angle

Maria Canelles Trabal debuta en novel·la amb Contra la nostàlgia, amb una protagonista a la seixantena que, en morir la seva mare, torna a casa, a Sabadell, després d’haver passat dècades vivint als Estat Units. Mentre fa el viatge de tornada, recorda la seva vida. Manel Castromil, a Amor –premi Pin i Soler– reflexiona i fa una indagació, depurada i concisa, sobre la parella i la vida en comú, i es pregunta si realment som dignes de l’amor que rebem. També té recerques El meu amic, d’Esteve Miralles, en què un historiador en crisi investiga la desaparició d’un amic i ofereix la dissecció de les maquinacions contemporànies amb l’abús i la mentida ben presents.

L’Avenç

La poeta i traductora Xènia Dyakonova debuta en novel·la amb El conte de l’alfabet. El fil conductor són les 33 lletres de l’alfabet ciríl·lic rus, a través de les quals l’autora fa un exercici de memòria personal i familiar sobre els fets, els llibres i els autors que més l’han influïda. També és un exercici de memòria El balneari. Memòria d’una educació sentimental, de Maria Campillo Guajardo. Un llibre de records personals i familiars, d’experiències viscudes i de personatges que van habitar, durant un segle, en l’ambient d’un balneari.

Brau

Mariona Masferrer presenta Sal i gavians, una novel·la que narra la creació de l’Escala en un recorregut de quatre segles en què els personatges converteixen una cala pedregosa en terra promesa oberta als quatre vents.

Bromera

Jaume Benavente ofereix a Els dies sense fi una història personal que comença quan ell i la seva dona, Maria, es contagien de coronavirus i han de ser ingressats. Recuperats, contemplen l’estranya rutina que imposa el confinament, mentre l’art, la família i el record esdevenen puntals que els sostenen. Com altres novetats, Ravals, de Montserrat Morera, parla d’un retorn i de molts records. Mar Church torna a Barcelona al cap de mitja vida a Londres per vendre el pis familiar del carrer Hospital. Mentre recorre el barri, evoca el passat familiar i coneix noves persones que canvien la seva mirada sobre la ciutat.

La Campana

El periodista Espartac Peran debuta amb Tres desitjos abans de morir. Un relat íntim i universal, un cant a la vida a través de la mort. Converses, viatges, molta vida i amor per sanar les ferides de la mort dels nostres estimats. El trio d’autors amagats sota el pseudònim Carmen Mola, guanyadors del Planeta, també parlen de la mort a Les mares. Un nou cas, violent i sorprenent, de la inspectora Elena Blanco. Regina Rodríguez Sirvent debuta amb Les calces al sol, una comèdia en què una noia de Barcelona vol aprendre anglès i marxa als Estat Units a fer d’au-pair dels tres fills d’una família peculiar.

Cal·lígraf

Ton Novellas narra a A sotavent. Memòries d’un mariner de terra endins, la biografia novel·lada de Joan Barceló, fill d’una família de deu germans del Priorat que, a principi del segle XX, es farà mariner i estarà 18 anys voltant tot el món.

Columna

Arribem a l’editorial amb més novetats, fins a onze, començant per Al llac, en què Maria Barbal explica un estiu de la Nora, una nena de dotze anys, que els diumenges va al llac, un indret molt bell i tranquil de colors canviants. El músic Xarim Aresté debuta en novel·la amb Tanit i les guerres púniques, plena de música, poesia i filosofia, la mirada lúcida del fràgil protagonista ens descobreix un univers ple d’amor, barbàrie i bellesa pura. Tots els noms d’Helena és el retorn de Maria de la Pau Janer set anys després del seu darrer llibre. Ofereix una visió de La Ilíada amb ulls de dona contemporània. Doble vida, és una novel·la amb una estructura experimental de Salvador Macip i Àngels Bassas. Una història d’amor amb dues versions, la de l’home (Macip) i la de la dona (Bassas), alternades i que només es pot arribar a entendre del tot escoltant tots dos protagonistes. A El silenci dels altres, Pere Francesch Rom narra la història d’un periodista que, després de trencar amb la parella se’n va a Cercs a investigar el passat familiar. També va de silencis i passat de familiars, però a Suècia, la nova novel·la de Jordi Boixadós Mentre la neu sigui blanca. Xevi Sala sorprèn amb la trama d’On hi hagi por, perquè hi combina novel·la negra, policíaca i de terror amb uns assassinats, un exorcista i un ambient inquietant a la Girona contemporània. El fabricant de records és l’obra amb què Martí Gironell va guanyar l’últim premi Bertrana; una obra amb elements històrics reals, aquest cop sobre el fotògraf ambulant Valentí Fargnoli. Alejandro Palomas parla a Això no es diu, en format de novel·la autobiogràfica, de l’abús de menors. Andreu Carranza, a La toma de l’Ebre, ofereix una obra situada els dos primers anys de la Guerra Civil i a les Terres de l’Ebre. I Núria Pradas mostra secrets familiars, amors i també reconciliacions al Nova York del 1964 a La vida secreta de Sylvia Nolan.

Comanegra

Aquesta editorial recupera un projecte de Manuel de Pedrolo, Temps obert, amb volums de dues novel·les. Els tres primers volums són del mateix Pedrolo, Núria Cadenas i Joaquim Carbó. I també publiquen Una veritat difícil, en què Santi Vancells argumenta, barrejant història, crònica negra i novel·la psicològica, que l’intel·lectual Walter Benjamin no va morir a Portbou per culpa d’una sobredosi de morfina.

Crims.cat

L’últim premi de Tiana Negra va ser repartit entre la divertida novel·la, amb assassí en sèrie, Fets caldo, de Pere Figueras, i l’obra de ciència-ficció amb elements de distopia Suicidis SA, de Mariló Àlvarez.

Edicions 62

A El darrer dia, Jordi Coca mostra una parella que arriba a un poble i són adoptats per un gat. Elisenda Roca, a Animals ferits, escriu sobre una nova parella, formada després de diversos traumes, que va a viure a una casa aïllada al bosc. A La pau dels somnis feliços, Carme Riera recrea la figura de la sirena.

Edicions de 1984

Jordi Ortiz, a L’artefacte, mostra les memòries d’un físic hongarès que durant la Segona Guerra Mundial ajuda a construir bombes atòmiques. Un lloc en el temps, de Quim Español, és un retorn a la infantesa de la postguerra partint d’un poema inquietant. També reediten Els déus inaccessibles, amb què Miquel Àngel Riera va guanyar, el 1988, el Premi Nacional de Literatura Catalana.

Empúries

Sebastià Portell recrea a Les altures la vida de l’artista queer Ismael Smith (1886-1972). A El malaventurat senyor Clauss, Marta Pasqual també recrea una biografia, la d’un espia alemany amagat a Caldes de Malavella. El poeta Carles Rebassa parla de literatura, periodisme i quotidianitat a la novel·la Divendres, dissabte, diumenge. A La part salvatge, el debutant Ferran Guallar reflexiona sobre què pot amagar la nostra part salvatge. I Joan-Daniel Bezsonoff ofereix a El diable es va aturar a Orà una novel·la policíaca d’estil Simenon.

Llibres del Delicte

L’obra d’humor negre Lladrucs a les estrelles, d’Aniol Florensa, va guanyar el premi Vilassar de Noir. Rosana Andreu, a Una taca de sang, presenta una visió calidoscòpica d’un crim masclista comès davant els vilatans d’un poble.

La Magrana

Marta Grau Rafel, a Una casa on tornar, parla de la maternitat no desitjada i de la pressió que senten les dones pel que s’espera d’elles. Anna Molina, a Anècdotes de primera magnitud, ho fa sobre una col·lecció de relacions humanes exposades en un aparador internacional. A Un cor de neu, Anna Manso descriu la impossibilitat d’estimar quan encara hi ha ferides obertes. I també es presenta la narrativa completa de la Premi d’Honor Antònia Vicens a Tots els contes.

Males Herbes

El sempre sorprenent Max Besora presenta La veu del seu amo, una novel·la d’humor contra el maltractament als animals, narrada per un gos, en què es mostra la voluntat de dominació com a atribut bàsicament humà.

Pagès

En la celebració dels 90 anys de Joaquim Carbó, Pagès publica Un altre tròpic, un recull de narracions que són testimoni d’un treball literari molt personal i sovint desconegut de l’autor. Raquel Gàmez Serrano presenta Malabèstia, amb què va guanyar el premi Ferran Canyameres de gènere policíac, d’intriga o misteri. Recupera el personatge de Gal·la Antich d’A la seva pell. Albert Llimós treu la seva segona novel·la, La noia del bar, després d’haver guanyat el Sant Jordi amb La dona que fugia de la boira. Una història de passions, pors, dubtes, èxits i fracassos. I Samantha Vall debuta amb La vida en bicicleta, un recorregut històric del 1936 i fins a l’actualitat. 

Periscopi

L’escuma, d’Helena Guilera Recoder, és una novel·la, musical i delicada, amb una trama coral sobre els cossos i l’amor.

Proa

Ramon Solsona torna als prestatges amb Temps enrere, una obra explicada cap enrere i ambientada al Priorat, Barcelona i Alemanya. A Quatre qüestions d’amor, Joan F. Mira proposa quatre mirades als contrastos de l’actitud humana respecte a les passions amoroses. Raquel Ricart, a El dit de Déu, ofereix tres línies narratives per explicar les vides de tres dones, creant un joc da capses xineses. Després de guanyar el premi Proa amb La casa de foc, torna Francesc Serés amb La mentida més bonica, en què dos professor jubilats ens parlen de la crisi, la repressió de l’Estat i la pandèmia.

Rosa dels Vents

L’autor de best-sellers Ildefonso Falcones, a Esclava de la llibertat, ofereix una trama sobre la lluita per la llibertat de dues dones negres en èpoques diferents: la Cuba esclavista colonial i l’Espanya del segle XXI. La periodista Imma Sust ha escrit una novel·la de contingut eròtic que vol trencar tabús, Les temptacions de l’Eva. Mireia Romero, a Fills del món, escriu sobre una parella que adopta dues nenes al Nepal en un relat que convida a reflexionar sobre què és ser mare. I Albert Espinosa manté la seva línia narrativa habitual a La nit que ens vam escoltar, una història de segones oportunitats, somnis i promeses, dedicada als que van aprendre a oblidar.

La Segona Perifèria

Periodisme de contacte, de Miquel Bonet, barreja el reportatge històric, l’econòmic i l’esportiu, la crítica literària i la culinària, la crònica política, la social i el safareig.

Spècula

Les causes invisibles, de Jaume Valor, és una ucronia steampunk en què, en el segle XIX, Catalunya és independent, agermanada amb França. Mare, d’Isabel del Río, és una space opera amb elements filosòfics i existencials.

Univers

A La musa de la plaça Reial, Rafael Vallbona, basant-se en fets i personatges reals, narra els inicis del local de jazz Jamboree en un true crime que ens trasllada a una ciutat a l’ombra de la repressió franquista, nocturnitat i melodies de saxo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.