Cultura

La mare de tots els idiomes

El músic, compositor i poeta Xarim Aresté publica la primera novel·la, ‘Tanit i les guerres púniques’ (Columna)

“Devorem i reproduïm significats més que no pas en creem”

El músic, compositor i poeta flixanco Xarim Aresté (1983) publica la primera novel·la, Tanit i les guerres púniques (Columna). Es tracta d’una obra d’iniciació, amb molt moviment físic i espiritual, que recrea el món fascinant i mític, quasi beatnik, d’un noi criat en un poble de la riba de l’Ebre que arriba a Barcelona. Creador d’infinitat de cançons i guitarrista influent d’algunes de les principals bandes catalanes de rock, Aresté pinta, descriu i poetitza amb la mateixa intensitat amb què afronta el repte de narrar. Ho respon sense dubtes: “L’art és la mare de tots els idiomes i llenguatges. D’un llibre, en pots fer una pel·lícula, música, un dibuix, un poema o una camiseta, si vols, o al contrari. En aquest cas, la meva novel·la es basa en tonalitats, timbres, ritmes, textures, formes i colors. Suposo que els discos que es fan en dos anys solen ser tan dolents com les novel·les que s’escriuen en quatre dies. Així que jo, per una vegada, m’he pres el meu temps per a fer això.” Disciplinat i treballador, Aresté és un creador total, que descriu el que veu, sovint d’una manera gairebé psicodèlica, des d’una peculiar forma de realisme: “L’activitat més confortable per a mi és desaparèixer. I això es pot fer de moltes maneres diferents, però totes impliquen una certa fusió amb la bellesa. A vegades, desaparec abans fent un ou ferrat o parlant amb un desconegut que no pas tocant la guitarra o pintant. Però tampoc no sempre.”

Quan insistim en què seria la vida sense crear, s’ho rumia: “No significaria res. No significa res. Vet aquí la desolació. Ho estem veient. Perquè la societat no és especialment creativa. Devorem i reproduïm significats més que no pas en creem. I creativitat és justament capacitat de concebre significància. Però, en no concebre, no gestem tampoc res de nou. Així que, bàsicament i com tothom pot veure, ens solem dedicar a xuclar significats i vomitar-los, en un bucle llastimós.”

Els amics, els familiars, els records i la natura fan de Tanit una obra coral, que l’artista de Flix reconeix: “Tanit és una naturalesa que, alhora que regeix l’amor, crea la vida i la mort. És Tanit que és coral. Diria que jo només vaig tindre una intenció, mentre escrivia aquest llibre: protegir la poesia. Per mi, els personatges són de paper i la història al darrere, només un joc. Vull pensar que la poesia, l’emmirallament de la subtilesa, és el tronc d’aquesta novel·la. Però no ho sé.”

Tota l’obra de Xarim és una reflexió sobre el seu voltant, descrita amb amor i sinceritat. Diu que sospita que escriu “per no haver de pintar”, pinta “per no haver de fer música” i fa música “per no haver d’escriure”: “Però estar enfadat perquè no em sona la guitarra, perquè soc incapaç de copsar un color o perquè em costa acabar una lletra fa que els obstacles que em busco en el món d’allà fora em resultin irrisoris. Abans, volia posar pau a aquesta guerra, però sempre acabava portant la guerra a la pau. Ara, ja deixo que la guerra sigui la guerra i la pau sigui la pau. Ars longa vita brevis, diuen.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.