Cultura

Estenent els tentacles pels teatres

Bona part dels artistes que intervenen en sales petites van intercanviant-se i accedint a una sala comercial o, fins i tot, a un teatre públic- Fènix, Versus Glòries i Sala Beckett han presentat temporada en tornar de vacances i ho faran en breu el Centre d’Arts Lliures i el Maldà

El Centre de les Arts Lliures prepara el retorn de grups com Els Pirates, Sixto Paz i Dei Furbi
La Flyhard alterna títols propis anteriors amb textos d’Israel Solà i Josep Julien

Les temporades de les sales alternatives són un formiguer de propostes, habitualment estrenes (cada cop més, es van prodigant algunes reposicions). En aquests calendaris, autories, direccions i intèrprets van encavalcant aventures, també arribant a sales comercials o públiques. Es tracta d’un fet distintiu de la cartellera de Barcelona a Europa, que l’emparenta amb la realitat de Buenos Aires. Aquest és un viatge que fem a partir d’una desena de protagonistes que apareixen en la imatge que il·lustra aquest l’article, presa en la presentació de la Sala Beckett. Els tentacles del pop acaben confeccionant una teranyina suficientment forta per sostenir el sector artístic?

Guillem Balart (1) té una arrencada de temporada completa, perquè podrà comptabilitzar dues reposicions. A la Sala Beckett recuperen la reeixida Animal negre tristesa (dirigida per Julio Manrique, del 26 de gener al 6 de març), que tot seguit farà gira per Catalunya. Abans, haurà tornat a ser el brillant Mercuci de l’ambiciós i per a públic intergeneracional Romeu i Julieta que va proposar David Selvas, l’estiu passat. Tornen al Poliorama a mitjan octubre.

Anna Serrano (6) és una jove directora que preveu una temporada moguda. Arrenca a la Beckett amb Allò que hi ha després del diumenge de la companyia AMAGA (del 27 d’octubre al 6 de novembre). Posteriorment, participa d’ajudanta de direcció de Lectura fácil (s’estrena a Madrid el dia 18 de novembre, i després farà temporada al Lliure), així com d’ajudanta de direcció de Tots eren fills meus (estrena al Lliure el 22 febrer). A Dau al Sec realitzarà la direcció de la lectura dramatitzada Cacophony (organitzada per l’AADCP, el dia 28 de novembre).

Quines altres activitats podem veure a Dau al Sec? S’hi presenta Murmut (del 4 al 6 de novembre), una producció de Farrés Brothers que fins diumenge programa a l’Àtic del Tantarantana, l’adaptació despullada de Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda. A Dau al Sec també hi haurà la reposició d’A mí no me escribió Tennessee Williams, de Marc Rosich. Aquest autor, de fet, té a l’Atrium una peça en què ressona aquest personatge somiador i derrotat: Isadora a l’armari. L’Atrium, de fet, fa una temporada breu, perquè a principis d’any inicia unes obres d’ampliació de la sala (per convertir-la en un centre de cultura amb moltes més iniciatives que únicament acollir funcions): recuperen una imprescindible Érem tres germanes (que no va tenir la sort del públic que es mereix el curs passat), així com La infanticida, protagonitzada per Neus Pàmies (amb dramatúrgia de Rosich, per cert) i composició de Clara Peya. La compositora serà en la nova temporada d’Harakiri, de Les Impuxibles, al Condal i en la seva gira.

Anna Serrano també signarà com a ajudanta de direcció a Mal de coraçon, de la companyia Solitària (TNC Abril, 2023). L’actriu Júlia Barceló, membre d’aquesta companyia, hi actuarà, i també es preveu en la temporada del Centre de les Arts Lliures (es presenta divendres oficialment) a l’escenari Brossa amb La casa sin Bernarda. Què s’hi preveu més, a la sala del barri de la Ribera? El director Marc Chornet amb Roberto Romei presenten Blank, una peça d’Alice Birch (per primer cop en català) que s’exhibirà simultàniament amb el Tantarantana. Es pot dir que hi haurà reposicions d’Els Pirates (gestionen El Maldà) i de Sixto Paz (habituals de La Villarroel i la Beckett) i ressuscita la companyia Dei Furbi. Del cartell, la majoria són companyies molt joves que accedeixen a les convocatòries de la fundació (la meitat reben un suport econòmic com a coproducció).

Seguint amb l’agenda d’Anna Serrano, preveu la direcció de Ventura al Teatro Nacional São João de Porto (Portugal), dins del programa del TNC, i també la direcció de la peça d’autoria pròpia No farem pirouettes a l’Antic Teatre, al maig. Per acabar, manté la coordinació del laboratori escènic Els Malnascuts (Beckett), i hi afegeix la creació del nou projecte del col·lectiu VVAA (que en forma part) i la direcció del concert del quartet de flautes Neuma. Evidentment, aquesta agenda l’ha obligat a renunciar a altres feines que li havien ofert i a fer sessions maratonianes de matins amb un projecte, i a les tardes amb un altre, admet la sol·licitada.

L’Antic Teatre manté el seu segell de trencador. Ara recuperen Y por qué John Cage (de Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol). I ja s’ha anunciat un nou retorn de l’opera prima de Juana Dolores, Massa diva per ser un moviment assembleari. També torna el Se mira pero no se toca d’Esmeralda Colette (de Las Huecas). Pupilas pintaban mis sábanas. Quadre #1: Cheli, de La Línea, s’estrena al TNT dissabte i després viatja a l’Antic.

Molt més estable és la temporada de Magda Puyo (3). Després del Viatge d’hivern de Jelinek a la Sala Beckett (del 5 al 30 d’octubre), recupera un altre autor impulsat de la sala del Poblenou (de quan tenien la sala a Gràcia), Martin Crimp. El títol es representarà aquest cop al TNC, Quan ens haguem torturat prou, del 26 de gener al 26 de febrer.

No tothom encadena fileres de projectes. És el cas de Rosa Cadafalch (8), que participarà en el Viatge d’hivern dirigit per Puyo. També el dramaturg David Plana (4) tanca un notable llarg silenci amb Els encantats, que es programa al març a la Beckett i que dirigirà Lucía del Greco. Per acabar, el dramaturg Ferran Dordal (9) dirigirà un text de Pablo Rosal, Asesinato de un fotógrafo (març del 2023).

L’actor Oriol Pla (7) reprèn dos espectacles ja estrenats. D’una banda, amb tota la seva família Pla Salinas recupera Travy a la Sala Beckett (que van estrenar a l’Espai Lliure el 2018). De l’altra, també representarà Ragazzo a l’Off de La Villarroel. Aquesta és l’opera prima de Lali Álvarez (estrenada el 2015), que fa la seva gira de comiat i que aspira a abraçar bona part de la geografia catalana.

La directora Lucía del Greco (2) té tres projectes aquesta temporada: dirigeix Els encantats al març; recupera aquest novembre El desig del cor de Churchill (es va fer al Tantarantana el curs passat) i prepara un nou muntatge, encara sense títol, que s’estrenarà a La Planeta de Girona i, posteriorment, al maig, farà estada a La Gleva.

Programació de La Gleva

En aquesta sala del Putxet (que demana atenció per als clowns més irreverents i lliures com Jango Edwards) tornen a reivindicar ofici. Per això, es recupera un títol de la companyia Q-Ars. La companyia (premi María José Ragué a la creació en femení 2021) ja va representar Chipko a la sala el curs passat. Ara, Tània Banús substitueix la desapareguda Mercè Anglès a Anem a fer una musa de Rafael Duran.

Què més ens ofereix el Tantarantana? A banda dels espectacles de les companyies d’El Cicló, hi destaca Anna Tamayo amb l’estrena de Mi madre en bragas que representarà, efectivament, amb la mare (en principi). Tamayo és una habitual d’altres sales, com la Sala Fènix (on va estrenar 200.000 mujeres) i la Badabadoc (on va guanyar el premi CatBasur per aquest mateix títol el 2020). La Fènix ha arrencat amb una nova producció d’Ivan i els gossos, dirigida per Xavier Boada. Un artista que compartirà escenari (una altra vegada, després del Per un sí i per un no del 2014) amb Lluís Soler, a l’Akadèmia. Ara prometen un altre duel de rèpliques a El papa, confrontant Francesc amb Benet XVI. En aquesta sala aixequen una nova mirada del muntatge de Himmelweg, que ja havia dirigit Raimon Molins el 2013, ara incorporant-hi el vídeo i l’actriu Cristina Plazas (que, més tard, intervé a Paraíso perdido al Romea). També la sala repesca Les Antonietes amb Kiss me, love, d’Oriol Tarrasón, i la composició musical de Ferran González (Pegados, Merda d’artista...). En el repartiment, Annabel Castan, al costat de Jorge Cabrera, Pep Ferrer i Ignasi Guasch. Ella també repeteix a Quatre dones i el sol, una producció de l’Escena Nacional d’Andorra, que també coincideix a la sala, on Roger Casamajor debuta a la direcció. L’escenografia és d’Enric Romaní, un fix en les produccions d’El Maldà, on després d’El bon policia reposen en breu Els secundaris i la mai prou celebrada Nadales. Tornen els de Lo Nostro (Una altra nit), ara amb Poema inacabat, així com les Fac-òf (Amor³, Shakespeare al cap), ara amb Divina de la mort. En l’avançament de temporada, també citen La Copla de Wisconsin (El mal del jazz: quan Barcelona era hot). Aquest grup, per cert, ha guanyat la beca Odiseu del Teatre Eòlia i presentarà Cançons que acaben en fade out, tota una reflexió sobre la ràpida catalogació política de les artistes en anys de dictadura i Transició enfrontant, per exemple, Alaska i Rocío Jurado. En aquesta sala de títols amb temporades molt breus, destaquen les tres setmanes d’Això no és un cavall, de l’actor Maurici Biosca, un monòleg entre divertit i dramàtic sobre els animals en captivitat.

Per acabar, també ens referim a l’autora, directora i actriu Lara Díez Quintanilla (5). Autora resident de la Sala Beckett 2020, repesca Eufòria; El sensespai. Estrenat a la Flyhard, prepara gira per Catalunya i al Barcelona Districte Cultura. Finalment, es prepara a El Maldà una lectura dramatitzada de La veritat absoluta, que convidarà programadors i amics d’El Maldà per explorar producció més endavant.

La Sala Flyhard recupera aquest curs Negatius, La pell fina i La família (im)possible. Estrenen La nit del peix kiwi, de Josep Julien (l’autor de Bonobo, premi Quim Masó, que estrena al Temporada Alta i fa estada al TNC).

Eu Manzanares: doblet

Eu Manzanares és l’autora resident de la Sala Beckett, càrrec que li dona dret a preparar un espectacle per al Grec. L’autora, absent el dia de la presentació de la Beckett perquè estava fent un viatge per Amèrica, també estrenarà a la Fènix Dopaland, sota la direcció de Sergi Pompermayer, que, alhora, presentarà Amèrica a La Villarroel (dirigida per Julio Manrique, un altre habitual en aquest sudoku dels teatres, perquè passarà per la Beckett Animal negre tristesa i pel Romea L’adversari, i farà d’actor a Cost de vida de Martyna Majok, a La Villarroel).

La Sala Fènix recupera El silenci dels telers, una peça estrenada a El Maldà. La Fènix també repesca títols –com Jo soc la fúria– que havien debutat a l’Eòlia (2020). I, d’El Maldà, les The Feliuettes provaran en les sessions Off del Teatre Condal amb el seu Akelarre.

Pau Vinyals i ‘El gegant del pi’

Anna Serrano fa d’ajudanta de direcció a ‘Mal de coraçon’, amb la companyia Solitària, en què coincidirà amb l’actor Pau Vinyals. De nou, es reprogramarà la seva obra El gegant del pi, al Tantarantana. I és que l’actor, que va descobrir-se autor durant la pandèmia fent una versió radiofònica d’aquest text, celebra el retorn: va exhaurir totes les entrades, i la gira, enriquidora, li ha permès “entendre’l millor”, comenta. Una coproducció del TNC amb la companyia Les Impuxibles del curs passat, Harakiri, farà minitemporada al Condal, i gira per Catalunya i Madrid. Vinyals compta a cobrir totes les funcions de la gira, però tem que serà incompatible ser en les funcions de Barcelona.

Solà, Flyhard, Borràs i Poliorama

La Calòrica és, avui, una de les companyies més ambicioses. Fa pocs dies ha debutat, gràcies a Incidents, produïda per El Terrat, a TV3. Després d’una dècada treballant per sales alternatives, ha acabat demostrant que el seu humor intel·ligent té lloc al teatre públic i, ara, també en el sector privat. L’exemple més clar en va ser la producció de De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, que, després d’estrenar-se al TNC, va fer diana al Poliorama. Ara, s’atreviran a fer una temporada al Borràs amb aquest títol per Nadal, fent-lo compatible amb Els ocells (estrenat a la Beckett, 2018) al Poliorama, en sessions de dilluns i dimarts.

Per acabar, cal esmentar el debut del director de la companyia Israel Solà com a autor. Estrenarà a la Sala Flyhard Austràlia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.