Cultura

Núbia, una nova plataforma per propulsar l’art tecnològic

L’Espronceda Institut of Art & Culture de Barcelona exposa una quinzena de projectes d’artistes catalans i internacionals que estan portant la creació digital a terrenys molt innovadors, i també crítics

Les tecnologies avançades han obert un univers de possibilitats a la creació artística impossibles amb les eines tradicionals. Poc i mal conegudes pel públic i, sovint, interferides per interessos mercantilistes que no tenen res a veure amb el desig d’investigar d’uns artistes que qüestionen tant els límits de l’art com l’hem entès històricament com els usos deshumanitzats de la tecnologia. Aquesta estirp de creadors tenen una nova plataforma que els dona suport per desenvolupar els seus projectes i, un cop fets, per difondre’ls. Es diu Núbia i el lidera l’Espronceda Institut of Art & Culture de Barcelona, que fins el 30 de setembre allotja un conjunt de propostes a la seva seu amb l’ànim de familiaritzar els ciutadans amb els conceptes que emanen d’aquesta última generació de l’art digital i, sobretot, a pensar-los críticament.

Núbia, metaversos, NFTs i noves realitats reuneix una quinzena de treballs d’artistes catalans i internacionals a cura d’Alejandro Martín i Kris Pilcher. L’exposició és una experiència participativa que bascula entre els mons físic i virtual, una realitat mixta que ha deixat de ser un paradigma de futur perquè ja és el nostre hàbitat del present.

Ser-ne conscients amb tots els efectes que està tenint en les nostres vides és una preocupació del col·lectiu d’artistes amb seu a París Obvious, especialitzats en l’aplicació de la intel·ligència artificial a l’art. A Espronceda presenten una peça que parteix de la teoria del Gran Germà de George Orwell per reflexionar sobre la invasió a la intimitat de les persones dels nous règims de vigilància a gran escala que utilitzen el reconeixement facial.

Un altre ús de la tecnologia és possible, amb sensibilitat tant pels drets humans com pel benestar del planeta. L’invoca The Glad Scientist, l’artista i desenvolupador Daniel Sabio. Tampoc renuncien a imaginar-se dimensions de coneixement diferents Niall Hill, Fran Macías i Marcos Morán, que converteixen una instal·lació de realitat virtual en un viatge cap al més enllà amb veus que especulen sobre el que passa després de la mort.

La fantasia troba en la tecnologia un terreny fèrtil. Justin Case ha creat un retrat audiovisual del duet de dissenyadors de joguines Horrible Adorables, d’Ohio, que recorren a la criptozoologia, l’estudi d’éssers d’existència no comprovada. Mentre, Susana Medina, dissenyadora de videojocs madrilenya establerta a Barcelona, indaga en altres formes d’estar connectats amb l’univers. I la nord-americana Cait Lamas pareix imatges en 3D de dimonis digitals molt del gust surrealista.

Un altre treball per pensar i repensar l’homo tecnologicus el signa Mohsen Hazrati, que para atenció en les maneres de relacionar-nos dins del metavers, les realitats paral·leles en voga. I l’artista urbà PEZ (José Sabaté), autor dels entranyables peixos somrients que decoren espais urbans, mostra una serigrafia sobre paper que s’activa amb realitat augmentada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.