Cinema

Proa demana una TV3 forta

La federació de productors li reclama que sigui el motor de l’audiovisual

“Amb 100 milions d’euros més per a la CCMA estaríem en un bon punt de partida”

“TV3 havia de ser el motor de l’audiovisual i no ho ha estat.” Amb aquesta contundència s’expressa Jordi B. Oliva, president de Proa, la federació d’associacions de productors audiovisuals catalans. En un context de profunda transformació del sector audiovisual, en què la producció, la distribució i el consum canvien, s’aproven lleis i es prenen decisions fonamentals, Proa ha volgut fer un crit d’alerta perquè TV3 assumeixi el paper que havia tingut anys enrere i que li pertoca en aquests moments decisius. “O els partits polítics s’ho creuen i fan una aposta decidida, o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA) deixarà de ser el motor i perdrem força competitiva”, va dir ahir Jordi B. Oliva, president d’una entitat que està parlant d’aquest tema amb tots els partits polítics excepte Vox.

Proa és la principal entitat que representa els productors catalans, amb cinc associacions sectorials, i s’hi han afegit una associació del País Valencià i una de les Illes. En total apleguen més de 200 empreses. Proa fa una proposta concreta per dotar la televisió catalana de prou força financera: “Amb 100 milions d’euros més per a la CCMA estaríem en un bon punt de partida –diu Jordi B. Oliva–. Venim d’un univers dramàtic. El 2011 hi va haver xifres rècords d’inversió en l’audiovisual i des de llavors hem patit caigudes i no hem recuperat aquell nivell d’inversió.”

Les xifres d’aquesta caiguda són eloqüents: segons Proa, des del 2010, l’aportació pública a la CCMA ha caigut un 30%, (fins als 243 milions d’euros del 2022), i la inversió en producció externa ha caigut un 68% (dels 149 als 47 milions d’euros).

Proa subratlla que hi ha una bona sintonia amb la corporació i el Departament de Cultura, estan d’acord amb els objectius. Es tracta que els pressupostos del govern vagin en aquesta direcció. “Sembla que estem en un moment en què és possible el canvi, i l’hem d’aprofitar entre tots”, diu Montserrat Bou, directora general de Proa. “Els polítics tenen molt a fer. Són els que aproven els pressupostos.”

OTT catalana

La CCMA treballa des de fa més de dos anys en una remodelació integral del servei TV3 a la Carta, amb la intenció de convertir-lo en una OTT (plataforma de transmissió d’àudio, vídeo i altres continguts a través d’internet) catalana que inclogui material lineal de la televisió amb produccions no lineals en format digital i respongui a les necessitats dels públics més joves. “Els estem donant suport, però s’ha de nodrir de continguts”, diu Jordi B. Oliva, i subratlla que són ells, els productors independents, que aporten produccions en la nostra llengua: “Fem cada història en la llengua que més li convé. Fem relats en català, castellà i anglès.”En aquest sentit, han participat amb l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) en la creació dels nous ajuts anuals a quatre grans produccions de cinema i quatre sèries de televisió en versió original catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda