Pura passió

Com pràcticament cada any totes les apostes sobre el premi Nobel de literatura s’han anat en orris. No cal repetir la llista, on figuraven notables narradors actuals, fins i tot l’extravagant i brillant francès Michel Houellebecq. Una compatriota seva, d’una generació anterior, la normanda Annie Ernaux (1940) s’ha portat el guardó més prestigiós de les lletres. Estem de sort en català perquè son d’estricta novetat, L’esdeveniment i Pura passió, totes dues traduïdes per Valèria Gaillard –traductora de Proust, a qui no li van donar, per cert– per a l’editorial Angle. Gaillard també havia traduït per a Angle Memòria de noia i Els anys.

En les notes que llegeix la portaveu de l’Acadèmia Sueca destaquen que amb el guardó es reconeix “el coratge i l’agudesa clínica” amb què l’autora “destapa les arrels, els alienaments i les limitacions col·lectives de la memòria personal”. També han afegit que “Ernaux creu en la força alliberadora de l’escriptura” i la seva obra “intransigent” està escrita en un llenguatge “senzill” i “raspat fins a la neteja”. Sintetitzant, el jurat considera que a la seva obra, la narradora francesa “revela l’agonia de l’experiència de classe” i descriu emocions com “la vergonya, la humiliació, la gelosia o la incapacitat de veure qui ets”, de manera que ha aconseguit “una cosa admirable i duradora”. I no van errats perquè llegir les nouvelles d’Annie Ernaux és una experiència que mai deixa indiferent.

Ernaux ha explorat amb un estil semblant al de Marguerite Duras –una altra ignorada pel Nobel–els límits del llenguatge dins històries també al límit. A L’esdeveniment recupera quan es va quedar embarassada als 23 anys i va considerar que no era el que necessitava en aquell moment. A Pura passió recrea un enamorament a l’edat madura trencant tòpics i introduir-nos en una esfera, que com ella va declarar en una ocasió no sigui escriure per escriure: “L’autèntic objectiu de la meva vida tal vegada és aquest: que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments esdevinguin escriptura.” La valentia d’aquesta estil despullat és pura literatura i fa que el lector s’identifiqui tant perquè tot és en primer pla, no hi ha repressió que pugui frenar aquest talent innovador que ens presenta cada llibre.