Sitges i el món acaben

L’actriu francesa Eva Green va ser l’estrella de la jornada d’ahir del Festival de Sitges, que va acollir a concurs el seu film Nocebo, dirigit per l’irlandès Lorcan Finnegan (Vivarium) L’extensa i diversa secció competitiva, de 32 títols, va arribar ahir a la seva fi i ha evidenciat la varietat temàtica, de subgèneres i cultural del gènere.

La riquesa del fantàstic es fa palesa també amb un recorregut geogràfic de les darreres pel·lícules presentades al festival, una volta al món que podria començar a la Gran Bretanya. Emily, debut com a directora de l’actriu Frances O’Connor, fa un brillant retrat, a la manera de Shakespeare enamorado o Coneixent Jane Austen, de l’escriptora anglesa Emily Brontë, l’autora del clàssic Cims borrascosos, i les circumstàncies de la seva vida que van inspirar aquell clàssic. The origin ha trobat en els Highlands escocesos el marc perfecte per rodar una història de supervivència que s’ambienta fa 45.000 anys. Els codis del gènere de terror són utilitzats amb habilitat pel cineasta debutant Andrew Cumming per crear tensió en un film modest de mitjans, però sense pretensions i ben resolt.

Creuant l’Atlàntic, ens trobem amb una producció mexicana, Huesera, el brillant debut de Michelle Garza. La figura terrorífica de la huesera, un dimoni que s’anuncia per un esfereïdor cruixir d’ossos, serveix de metàfora sobre les pors de la maternitat que sent una jove mexicana de classe mitjana que, desesperada per les aparicions, recorre a antics ritus d’exorcisme pagans. Una pel·lícula amb ecos de La llavor del diable que va ser presentada per la directora i la protagonista, Natalia Solián, i té serioses possibilitats de premi.

De l’altra banda de la frontera, de Los Angeles, va arribar a Sitges Something in the dirt, pel·lícula codirigida per Justin Benson i Aaron Moorhead, vells coneguts del festival gràcies a Spring (2014) i L’infinit (2017). Amb l’excusa d’uns suposats fets paranormals, els dos cineastes tracen un curiós retrat de la caòtica, estressant i entranyable ciutat de Los Angeles.

La proposta més experimental i avantguardista de la secció oficial prové de l’altra banda de l’oceà Pacífic, de Cambodja: Every thing will be ok, del cineasta Rithy Panh, director de la memorable La imagen perdida. Amb ninots de plastilina immòbils i diorames, fa un relat de les atrocitats de la humanitat en una Terra dominada pels animals, que cauen en els mateixos errors.

Ja de tornada a Europa, Sisu és un film d’acció i sang i fetge molt aplaudit per Sitges, protagonitzat per una mena de Rambo finès que, el 1944, es dedica a liquidar nazis als erms de Lapònia. Vesper és un conte medieval i futurista situat en un món arrasat per una catàstrofe mediambiental, en què la biologia sintètica és l’esperança per no passar gana per a una humanitat dividida en privilegiats que viuen en ciutadelles i gent que malviu als boscos. Diabolik, dels germans Antonio i Marco Manetti, adapta el fumetto dels seixanta que hi dona títol en un film deutor sobretot de James Bond, però també de superherois com Fantomas i Batman.