Cultura

Sebastià Portell

Narrador

“L’entorn constreny i castiga els bandejats”

La defensa dels drets professionals és l’eix central de la nostra tasca en l’AELC

El narrador mallorquí Sebastià Portell (ses Salines, 1992) publica la seva tercera novel·la, Les altures (Empúries), sobre la complexitat d’Ismael Smith, un heterodox de la cultura catalana de començament del segle XX. Portell va ser nomenat fa pocs mesos president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Per què va triar la figura d’Ismael Smith per protagonitzar la novel·la?
Primer vaig connectar amb el seu art. És un art sinuós, formalment elegantíssim, i alhora fosc i tèrbol. Pren la perfecció tècnica del noucentisme i la farceix de decadentisme modernista. I aquesta mitja tinta, és clar, molesta. La seva vida és un reflex deformat d’aquesta actitud: promesa de l’art català en la seva joventut, Smith acaba els darrers anys de la seva vida en un hospital psiquiàtric de Nova York. Viu sempre amb els seus cinc germans i la seva mare, que de tant estimar-los els destrueix. La novel·la, doncs, hi havia estat sempre; només calia que algú l’escrivís.
Quines dificultats va tenir per ambientar aquella època?
El principal repte va ser alliberar-me de la recerca que havia fet, que no pesés massa a l’hora d’escriure. Les altures és una novel·la, un retrat, si voleu, però no una biografia ni un estudi artístic. Pel que fa a l’estil, una cosa que em va anar molt bé va ser imbuir-me de les expressions literàries de cada moment històric: del realisme nord-americà, pel primer capítol; del modernisme de Ruyra i Català, per la veu de la mainadera; del Glossari d’Ors, pels anys de refinament barceloní i de París… I de Woolf i Rodoreda en els últims capítols, quan el llibre s’endinsa de ple en la complexitat i la decadència dels personatges.
‘Les altures’ és també la crònica d’una heterodòxia vital i artística?
Decididament. I també una novel·la sobre les convencions socials: l’entorn constreny i castiga els bandejats. Sense un veïnat espieta, sense una crítica furibunda decidida a destrossar-lo, sense la gelosia d’alguns dels seus germans, Smith no hauria estat víctima de res.
Quines diferències ha trobat amb relació a les seves novel·les anteriors?
Cada llibre vol una forma diferent, i és per això que sempre m’he sentit còmode en els híbrids: he escrit contes que són monòlegs, peces teatrals que són manifestos o fils de pensament, novel·les fragmentàries o collageLes altures em va demanar l’estructura del panòptic: visions confrontades que jutgen i observen des de temps i llocs molt diferents.
Quina visió té de la literatura de la seva generació en el context de la literatura catalana?
Pens que ens trobam en un moment fantàstic pel que fa al talent i a la diversitat de veus, joves i no tant. Mai s’havia escrit tant i amb propostes tan diferents en català.
Ha estat nomenat president de l’AELC. Quins reptes afronta una professió tan depauperada com la nostra?
La defensa dels drets professionals és l’eix central de la nostra tasca. Reprendre la negociació amb els editors, consolidar el diàleg amb les institucions, contribuir a la vertebració dels Països Catalans com a marc de referència, perquè no podem perdre part del país, part dels lectors… Hem fet passos ferms per trobar-nos amb els editors, tot i que hi haurem d’insistir més, i a principis d’any farem una extensa enquesta sobre l’estat de l’ofici d’escriptors i traductors que ens permetrà traçar un mapa de prioritats en aquest sentit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Juana Dolores contraposa el poder feminista amb la misogínia a ’*HIT ME IF I’M PRETTY*’

Salt

Feliu Elias, tres en un

barcelona

Les Bernardes es regenera per al seu 40è aniversari

Salt

L’audiovisual jove de Reteena, a la Fabra i Coats

Barcelona

Un tiberi compartit

BARCELONA
Crònica

De misèria i por

Barcelona
cinema

‘La pantalla andina’, prop del cel i arrelats a la terra

Barcelona
Cinema

Jaume Figueras rebrà el Gaudí d’Honor 2023

Barcelona

Premien l’obertura dels teatres de Leòpolis i Odessa, a Ucraïna

BARCELONA