Arts escèniques

Crítica

teatre

Yerma, una torrentera seca i dolorosa

Els salts d’escena són picats; es perd com s’avinagra la situació

L’esclat a Yerma és constant i hi ha molts moments preciosos, en un joc d’escenografia vistós que sedueix i un moviment que procura no donar sempre l’esquena i que es mou pel perímetre. Les cançons de bressol (veritables frases que malfereixen l’ànima de Yerma) atrapen l’espectador des de la simplicitat. Però, tot i aquest devessall de potència (i un repartiment encapçalat per María Hervás i amb un repartiment de molts galons), la peça no impacta amb la brutalitat amb què hauria de fer-ho, inexplicablement. La torrentera no arrossega.

Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure i interessat per la dramatúrgia més contemporània, s’ha deixat endur pels corrents lorquians. Fent-ho, permet que el Lliure produeixi el seu primer Lorca. Sorprèn perquè la poesia i el món artesanal del poeta té una sintonia molt propera a la cosmovisió del Lliure. Martel s’ha acompanyat de primeres espases, com ara Frederic Amat, el gust musical de Refree i el moviment curós de Lali Ayguadé.

La direcció fuig dels discursos afectats clàssics. Doten de vida intensa la poesia. I fan molt bé que sigui així. El respecte pel vers i per l’àura de Lorca es manté amb gran fidelitat. No hi ha l’ombra de les dues Espanyes (que mataria Lorca en plena insurgència de la Guerra Civil, a mans dels feixistes), tal com insinuava Martel en la presentació. No hi és i hauria pogut ser-hi, però, en realitat, tampoc és imprescindible. La companyia Entrance també cita Lorca en el seu La casa sin Bernarda. En comptes de l’amargor de la mare, hi ha la llum de les filles, però és un llampegueig fals perquè totes tenen part de la mare que, sense ser-hi, segueix imposant un cert ordre: ningú no li retira la cadira del cap de taula, ni els seus coberts. Dèiem que no connecta prou amb el públic. Que la intensitat actoral no commou prou l’audiència. Potser el problema és que els salts d’escena són tan picats que no hi ha temps per veure com es va avinagrant l’esperit de la protagonista. Que Juan (Joan Amargós, encaboriat, sense voler dir quina ombra li ronda) es desentén de l’amargor per no embarassar la seva dona. Que Víctor (David Menéndez) no s’atreveix a oferir-se a Yerma; és un amor utòpic que podria recordar el de Manelic de Terra baixa. I que l’entorn del poble, les amigues, les que l’envegen, les que la maleeixen o les que miren de treure’n profit ho expressen en unes escenes massa despenjades, obviant la raó de la trama. La brillantor i bondat de María (Camila Viyuela) fa que sigui la que empatitzi millor. Yolanda Sey és una altra alegria obrint l’escena a la diversitat, amb solvència. Isabel Rocatti gaudeix fent de vella pagana: en comptes de divertir amb el saber popular, es manté en un pragmatisme egoista. Bàrbara Mestanza es mou en paràmetres (fins al quadre final) lluny de la seva radicalitat escènica.

Yerma
Direcció: Juan Carlos Martel
Intèrprets: Joan Amargós, María Hervás, Bàrbara Mestanza, Isabel Rocatti, Yolanda Sey, Camila Viyuela i David Menéndez
Dimecres, 21 de desembre, fins al 18 de gener. Teatre Lliure


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

obituari

Mor als 63 anys Laurent Cantet, Palma d’Or de Canes per ‘La classe’

París
CULTURA

La Mostra Nacional de Teatre Amateur compleix vint anys a Pineda

PINEDA DE MAR

Un tribunal anul·la la condemna contra el productor Harvey Weinstein

Nova York
Cultura

Mor Mike Pinder, cofundador i teclista de The Moody Blues

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona