Felices coincidències
Maria Barbal, amb el conte poètic ‘La terra dels núvols’, i Estel Solé, amb el recull de sis relats ‘Cap de grills’, coincideixen a ser dos debuts en literatura infantil
Estrella Polar publica La terra dels núvols, el primer àlbum il·lustrat –per Áurea López– de Maria Barbal, que el 1992 i el 1995 va publicar dues novel·les infantils, però encara mai havia fet un text específic per a un àlbum.
Paral·lelament, també Estrella Polar publica Cap de grills, el debut en literatura infantil d’Estel Solé, un recull de sis contes il·lustrats per Katia Klein. La mateixa editorial, dos debuts per a una mateixa franja d’edat i quatre autores i molta imaginació. Una dita popular afirma que quan s’acumulen les coincidències és que es va pel bon camí...
Maria Barbal (Tremp, 1949), tot i l’extens currículum, amb catorze novel·les, entre molts altres títols de diversos gèneres, i l’acumulació de guardons importants, inclòs el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, continua tenint ganes d’experimentar, com mostra amb el conte La terra dels núvols.
La peça explica la història del Nel, un nuvolet que aviat anirà a l’escola per aprendre a fer ploure, coneixerà bons amics –i alguna nuvoleta– i viurà grans aventures per tot el món. Un relat tendre i poètic sobre el pas del temps, l’amistat i l’amor per llegir a qualsevol edat, que vol fomentar el lligam entre pares i fills i ens recorda la importància de la natura i la bellesa de la Terra, amb l’ajut de les il·lustracions amb aquarel·la de la dissenyadora i també escriptora Áurea López.
Tastant tots els formats
Després de passar per la poesia (premi Amadeu Oller 2011), la dramatúrgia i la novel·la, l’actriu Estel Solé (Molins de Rei, 1987) va acceptar el repte d’escriure un llibre infantil que li va proposar el 2020 l’editora Montse Martín. “Em feia molt de respecte, perquè no ho havia fet mai i és una literatura gairebé més complicada que fer una novel·la o un poema”, confessa l’autora.
“Em vaig adonar que, amb el fill tan creatiu que tenim, en Max, ja hi era tot, a casa mateix. Vaig voler mantenir la meva veu, però, cosa que faig en tot el que escric, i he intentat aportar alguna cosa, sense que sigui un text gaire pedagògic ni moralista; per exemple, en un conte, la protagonista és una pallassa, lesbiana i vella... En un altre miro de reivindicar l’ús del català entre els petits i joves.”
Són sis contes volgudament esbojarrats amb què Solé espera ensenyar el valor de l’amistat, de la cooperació i de l’empatia. “També he intentat que puguin interessar als pares i mares que els llegeixin, perquè, de vegades, quan llegeixo contes als meus fills, n’hi ha d’avorrits o que alliçonen o que, simplement, no m’interessen...”
La mateixa Solé va triar Katia Klein –una catalana nascuda a Santander el 1986, es podria dir– per fer les expressives il·lustracions. “Totes dues som actrius i em va semblar un joc divertit.”
Cap de grills té una particularitat més. Al final de cada conte hi ha la llista de materials i indicacions per fer un treball manual relacionat amb la història. També un codi QR per poder veure un tutorial, conduit per Solé. “M’agrada fer treballs manuals i volia que fos un element diferencial del llibre. Una manera d’allargar la vida dels contes.”
