El còmic del segle XXI

A principis dels anys 90, el còmic estava en un carreró sense sortida. Els models estaven exhaurits i les modernes tecnologies com els videojocs semblava que farien d’aquest mitjà una cosa tan obsoleta en aquell moment com els vinils. Però com el disc de 33 revolucions per minut, la cosa va revifar. Dos dels factors que van vitalitzar la historieta a Occident van ser l’arribada del manga i l’eclosió de la novel·la gràfica, sobretot per l’allau de noves autores que des de la mirada femenina van aportar un nou dinamisme gràfic i conceptual al mitjà.

Aquest darrer fenomen va obrir amb esperança el segle XXI i les hereves d’aquestes noves pioneres, les autores de la generació del mil·lenni, han aportat una frescor al mitjà tot obrint noves vies expressives.

Una tria d’aquesta excel·lent fornada constitueix el gruix de l’exposició Constel·lació gràfica. Joves autores de còmic d’avantguarda, que fins al 14 de maig es mostra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en un projecte comissariat per l’editora Montserrat Terrones, que ha sabut anar més enllà de la mera exhibició de noms i ha donat al projecte un cert toc generacional que explica el context vital i creatiu d’aquestes dones mil·lennistes. El projecte ha tingut l’assessorament, en un dels àmbits de la mostra, del filòsof i periodista Eudald Espluga.

Aquestes creadores d’avantguarda són Bàrbara Alca, Marta Cartu, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Nadia Hafid, Conxita Herrero, María Medem, Miriampersand i Roberta Vázquez, noms que han sortit principalment del món de l’autoedició, és a dir, de l’univers del fanzín, que els ha obert el camí cap a la professionalització.

Aquest fet queda representat a l’exposició amb una escenificació dels salons d’autoedició, bressol del còmic d’avantguarda. També en el mateix àmbit hi trobem una representació d’autors i corrents que van precedir aquestes autores però que van marcar la seva trajectòria, com ara la dibuixant quebequesa Julie Doucet o la iraniana Marjane Satrapi, que fa uns anys va fer una intervenció artística al CCCB.

Per donar un toc viscut a l’exposició hi ha l’escenificació d’una habitació de jove mil·lennista, que, com va recordar Terrones, “és l’alternativa dels joves que volen independitzar-se: llogar una habitació”.

Un segon àmbit de la mostra entra de ple en el treball de les autores, que tal com va dir Terrones, “es caracteritzen per la voluntat de trencar límits i anar més lluny en el llenguatge del còmic”. Aquest àmbit demostra que les autores d’aquesta generació no estan tancades en el seu univers del còmic, sinó que estan interconnectat amb altres expressions creatives filles del seu temps.

Constel·lació gràfica clou amb un record a les autores que van obrir camí. Entre elles, Aline Kominsky Crumb, morta aquesta setmana i a la qual Jordi Costa, cap d’exposicions del CCCB, va dedicar un record en la presentació de la mostra.