Cultura

Paul Newman, al mirall

A la pantalla va ser un actor únic i immortal però en la vida real va ser un “home corrent”, tal com ell es defineix en l’autobiografia pòstuma que ara es publica

No és fàcil posar-se davant del mirall. Però quan et canses de sentir de tot i més del que diuen de tu, l’esforç per posar les coses al seu lloc requereix aquest pas. Paul Newman (Wesport, Connecticut, EUA, 1925) ho va fer abans de morir el 2008, encarregant al seu millor amic, Stewart Stern, que entrevistés els actors i directors amb els quals va treballar, als seus amics, als seus fills, a la seva primera muller, al seu psiquiatre i a Joanne Woodward, per crear una història oral de la seva vida. I és clar, ell buidant el pap a través de gravacions en què s’obria l’ànima com no ho havia fet mai.

Tot aquell material recopilat a finals dels vuitanta, que es va perdre durant anys i va aparèixer el 2019, ara es publica en l’autobiografia Paul Newman. La extraordinaria vida de un hombre corriente (Libros Cúpula, 2022), on es fa un repàs de la trajectòria vital d’un actor únic i immortal que va saber captivar-nos a través dels personatges que va encarnar a la pantalla. Aquest Paul Newman real, el de carn i ossos, és el que aquí pren les regnes i posa en primera persona, en la veu del narrador, bona part del contingut de les úniques memòries que ell va autoritzar.

El llibre, que coincideix amb l’estrena recent del documental sobre Newman i Woodward a HBO Las últimas estrellas de Hollywood, és una obra reveladora i introspectiva, íntima i analítica, per moments tendra, sense deixar de ser profunda i complexa, que mostra aquest home corrent que va tenir una vida extraordinària en tots els sentits. Corrent, sí, però sobretot humil i honest, com deixava entreveure tot sovint. Perquè rere aquell nen, noi, home i vell guapíssims, d’ulls blaus i perfil esculpit amb perfecció, hi havia una persona turmentada per una relació conflictiva amb la seva mare i passatges molt durs, com quan va morir el seu fill Scott per sobredosi als 28 anys. Peatges de dolor i culpa que va haver d’assumir i pagar.

Una vulnerabilitat que, segons els qui el van conèixer, era molt més evident del que aparentava. Per reveladora, la confessió que aquell actor que ens va meravellar a pel·lícules com La gata sobre la taulada de zinc, Marcat per l’odi, Dos homes i un destí, El cop, El buscavides, Veredicte final o Camí a la perdició, resulta que mai va disfrutar de l’actuació, ni de pujar a l’escenari. “M’agradava el treball preliminar: els detalls, l’observació, trobar un sentit... Molt de tant en tant, interpretava una escena que es desenvolupés d’un mode inusual i em quedava espaterrat. Però representava un minúscul percentatge del temps que dedicava a això”, remarca. D’aquí que begués tant, explica, perquè multiplicava la seva ànsia per l’exuberància i el perill, ell que també va disfrutar conduint cotxes de carreres. En un altre registre, recordem que també va fer-se ric inventant salses de cuina.

Ni mite, ni llegendes

Pel que fa al motiu d’aquesta publicació, ho deixa clar, en paraules seves: “Vull deixar alguna classe de testimoni que posi les coses al seu lloc, obri bretxes en la mitologia que ha florit al meu voltant, posi fi a algunes llegendes i mantingui a ratlla les piranyes. Quelcom que deixi constància, amb algun grau de precisió, del temps que he passat en aquest planeta. Probablement, a causa de la meva sensibilitat, acabaré per revisar tot això i crear amb ell una autobiografia amb certa aparença de veracitat. Perquè el que existeix fins a aquesta data no té cap punta de veritat. Això és el que realment vull fer.”

Segons indica l’editor, aquestes memòries en primera persona de Paul Newman estan basades en les nombroses converses entre ell i Stern gravades del 1986 al 1991. En adaptar el diàleg es va decidir reestructurar el text de forma cronològica. Si bé algunes cites han estat fusionades i reorganitzades a efectes de la narrativa, i s’han afegit expressions pel bé de la llegibilitat, el que el lector es troba és una adaptació condensada i fidedigna de les transcripcions.

Des d’aquella infància traumàtica, les inseguretats com a adolescent, els seus primers fracassos amb les dones, l’ascens a la fama, el seu matrimoni, la seva relació amb Joanne Woodward, amb qui va compartir mig segle, o fins i tot un Paul Newman que en la intimitat no era un tipus especialment graciós, per molt que s’hi esforcés, són alguns passatges d’aquest llibre destinat a aquells qui només el vam poder estimar a través de la pantalla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MEMORIAL LI-CHANG

Un Festival de Màgia de Badalona divers i cosmopolita

Badalona
CINEMA

El cinesta iranià Jafar Panahi, en llibertat sota fiança, després de la vaga de fam

teheran (iran)

El MNAC s’autoexamina

barcelona

Tast de cervesa irlandesa amarga

Barcelona
Estrenes de cinema

Claustrofòbia i apocalipsi amb M. Night Shyamalan

Estrenes de plataformes / Filmin

Individus d’una Europa que va cap al desastre

Estrenes de plataformes / HBO Max

Faula ecològica i urbana aspirant als Oscar

Estrenes de cinema

Personatges fràgils amb somnis elèctrics

Estrenes de cinema

La Xina, escenari de les aventures d’Astèrix i Obèlix