Les dones i les seves circumstàncies
Marina Otero cosifica els ballarins masculins a ‘Fuck me’ i ‘La Dévorée’ homenatja les dones circenses en el Temporada Alta
Marina Otero es refereix al terme d’“intent de venjança” en el seu espectacle (de dansa i teatre físic) Fuck me. També l’espectacle de circ La Dévorée canvia el puntal sobre el qual pivotar un relat i fa un homenatge a la dona circense a partir de la música. Fuck me, premi del públic 2021 del ZKB-Theater Spektakel de Zuric, es representa aquest diumenge (18 h) a El Canal de Salt, dins el Temporada Alta . El festival s’acaba dilluns, a La Planeta, amb la final del Torneig de Dramatúrgia.
L’artista Marina Otero ha aconseguit l’èxit inesperadament. Habitual de l’escena emergent argentina, en què es presenta com a lluitadora o heroïna, ha decidit canviar els papers i ser la que domina en una relació en què, habitualment, s’imposen els homes. A Fuck me, aprofita el rol de directora per cosificar els cossos dels ballarins, quan són els de les ballarines els que acostumen a quedar cosificats.
Pocs dies abans de l’estrena de Fuck me (2020), es va lesionar i va haver d’actuar dopada després d’una operació d’urgència. Inicialment havia de ser el seu tercer solo, però el va corregir a darrera hora incorporant-hi els cinc homes perquè fessin els moviments que ella no podia assumir per la seva lesió. Ella es manté a l’escenari i té una relació insòlita perquè, fins ara, el seu cos es basava a partir de la potència. A Fuck me va haver de canviar de sentit perquè estava incapacitada: de la fortalesa es va traslladar a la fragilitat. A la vegada, guanya una capacitat manipuladora en dominar el cos de ball de cinc homes.
Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, va celebrar que enguany el festival hagi trobat dues perles de Buenos Aires de dones creadores (davant una invitació d’argentins quasi absoluta). I ho fan perquè plantegen el seu univers molt més enllà dels tòpics. A més de Piel de Lava ( Petróleo ), que va causar una gran sensació entre els espectadors, diumenge arriba la contundència d’Otero.
Representar el passat
Avui, el 2022, és una representació del passat, va indicar ahir en una presentació amb la premsa Otero. El cos ja s’ha recuperat i per això ha tornat a altres projectes com ara Love me (que el Temporada Alta mirarà d’aprofitar quan faci gira europea, va dir Sunyer). Otero canvia el rol, renova les circumstàncies socials convencionals i des de la seva faceta de dramaturga i directora (amb la complicitat dels cinc ballarins): és el cos més vulnerable, de més fragilitat, el que marca les normes. La vida s’expressa a través de les ferides i, superades les rehabilitacions, sempre queda una cicatriu que reescriu el cos i l’experiència. El seu projecte creatiu es va transformant a partir de les obsessions i vicissituds vitals que presenten els seus espectacles d’autoficció.
Un cos per meravellar i emocionar
Marie Molliens, creadora i directora de la companyia francesa Rasposo, promou un circ amb segell propi. El Temporada Alta torna a convidar una companyia francesa a la Copa, a la Devesa de Girona, des d’avui i fins diumenge, en quatre úniques funcions. La Dévorée. És una peça de circ que, aparentment, neix dels impulsos dels músics que es tradueixen en una acrobàcia insòlita dels artistes.
L’espectacle, que s’estrena a Catalunya, vol ser un homenatge a la dona circense que mostra la seva feminitat vulnerable i alhora les seves passions. L’objectiu és aconseguir una coreografia plena de bellesa acrobàtica amb una dona icònica molt humana que tant meravella com emociona. És el comiat d’un espectacle estrenat el 2016. Rasposo completa la selecta programació circense del festival gironí que es va obrir amb el Cirque Ici de Johann Le Guillerm (Terces) i els seus aparells artesanals, que proposava una revisió del concepte d’equilibri i risc en el circ contemporani. També van fer quatre funcions a la Copa, al novembre, dins el cap de setmana de programadors .
