Cultura

Miró entra al món digital

La plataforma CaixaForum+ estrena demà un documental sobre els tapissos de l’artista, coproduït amb la seva fundació

El film, deliciós, ressegueix el periple de les grans obres tèxtils que va crear conjuntament amb Josep Royo

“Un tros de fil pot desencadenar un món”. Amb aquesta poètica frase de Joan Miró es clou el documental que la fundació de l’artista i la Fundació la Caixa han coproduït per a la plataforma gratuïta de continguts digitals CaixaForum+. Els tapissos de Miró. Del fil al món, dirigit per Anna Sanmartí i de 40 minuts de durada, s’estrena aquest dimecres a aquest nou canal que va posar en marxa l’entitat financera fa just un mes i que ja té 22.000 subscriptors i acumula 4.500 hores de visualitzacions.

Miró ja tenia presència en l’anomenat Netflix cultural dins el seu catàleg de mil propostes inicials, per exemple amb un projecte del premi que du el seu nom i que fins ara ha patrocinat la Caixa (a partir d’aquest any el finançarà la Stavros Niarchos Foundation). I ara s’hi afegeix aquest deliciós film que ressegueix el seu periple pel món de la creació tèxtil. “Això és molt fort!”, digué l’artista en veure en una exposició col·lectiva a la Sala Gaspar, a finals dels anys seixanta, uns tapissos de Josep Royo. El va voler conèixer de seguida i plegats van obrir una aventura artística fascinant amb els fils de motor.

Miró tenia llavors setanta i llargs anys, els mateixos que té avui el Royo que veiem a la pantalla explicant vivències i anècdotes de les obres que es van imaginar i que van materialitzar. La primera, el Tapís de Tarragona que Miró va dedicar al metge que va curar i va cuidar la seva filla quan va patir un greu accident.

Aquest va ser l’estímul per forjar cinc peces de grandíssims formats, d’entre les quals la que van concebre per al World Trade Center de Nova York i que va quedar reduïda a centres en els atemptats de l’11-S. Al documental veiem la maqueta, preciosa, que en conserva la Fundació Miró i fragments de la pel·lícula que va fer Pere Portabella el 1973 quan les teixidores estaven culminant l’enorme mar de fils. A una d’elles, Glòria Malé, també la sentim brodant records emocionants.

Dos altres monumentals tapissos tenen un protagonisme preeminent al film, per les seves connexions recents. Són precisament els que atresoren la Fundació Miró i la Fundació la Caixa i que han estat restaurats a la vista del públic en pocs anys de diferència, el 2019 i el 2022. El primer, el que s’exposa a l’edifici de Sert, va servir de model per fer l’actuació al de l’entitat financera, que es va desplaçar dels serveis centrals de CaixaBank, a l’avinguda Diagonal, al CaixaForum. El trasllat va ser tot un repte perquè, com remarquen els tècnics, la peça, molt fràgil, feia una pila d’anys que no es movia de lloc i no podia viatjar com qui enrotlla una catifa. Aquest majestuós tapís és d’on la Caixa va extreure el seu famós logotip. Un cop reparat, l’ha fet lluir a l’antiga fàbrica Casaramona fins fa poc. Ara és a Madrid i després continuarà fent gira per la resta de centres CaixaForum.

Els tapissos de Miró. Del fil al món és una celebració dels anhels d’experimentació d’un artista consagrat que no volia repetir-se i d’un artista que no es fixava límits amb vint i pocs anys. Tots dos també van col·laborar en els magnífics sobreteixims i en les no menys impressionants teles cremades de l’última producció mironiana. De Royo, per cert, el Museu d’Art Modern de Tarragona n’obrirà a finals d’aquest mes una exposició que el reivindicarà com un creador amb identitat pròpia i que no hauríem de veure tapat per Miró.

El documental, en català, té versió subtitulada en català i en castellà. I pel canal de Youtube de la Fundació Miró, subtitulat també en anglès. Miró n’estaria encantat, creu el director del seu museu barceloní, Marko Daniel: “Ell sempre va procurar difondre per totes les vies possibles la seva obra i l’art en general.” Al llarg d’aquest any, CaixaForum+ estrenarà dos audiovisuals mironians més: un, dirigit per Niccolò Bruna, sobre la nova ubicació de l’arxiu de la fundació, que va comportar moure 16.000 obres sobre paper; i l’altre, dirigit per Meritxell Colell i Jordi Morató, un viatge al Miró que va escollir molt conscientment les obres que volia que conservés la seva família i el seu museu barceloní.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Pere Gorgoll guanya el premi Roc Boronat de novel·la

BARCELONA

Dos bibliobusos més per fer arribar la lectura pública als municipis petits

BARCELONA

Jo Nesbo: “Ens apropem al final de la saga de Harry Hole”

barcelona

Banyoles es dota d’un full de ruta per a la vida cultural

BANYOLES
CULTURA

La Fundació Rafael Masó reivindica Xavier Monsalvatje

GIRONA

Els Amics de les Arts i Lidlami també tocaran a l’Acampada Jove 2023

BARCELONA
PATRIMONI

L’arxiu comarcal de la Cerdanya, una realitat a l’any 2025

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Helena Treštíková, DocsBarcelona d’Honor 2023

Barcelona

‘Cerebralmente’, el primer single del pròxim disc de Clara Peya

Barcelona