Nou lliurament del projecte ‘Temps Obert’
Avui ha sortit a la venda un nou lliurament del projecte Temps Obert, ideat per Manuel de Pedrolo, que Comanegra ha reprès i està publicant. Després del doblet de novel·les L’ascens de Daniel Bastida i La caiguda de Daniel Bastida, de Joaquim Carbó, i de La terra s’ho emporta i No han donat la llum, encara, de Núria Cadenes, arriba el torn de Borja Bagunyà, que presenta Sessió de control i Una casa fosca i un flagell.
Borja Bagunyà (Barcelona, 1982) a pres com a punt de partida Situació analítica, la quarta obra de Temps Obert, de Manuel de Pedrolo. A Sessió de control, Daniel arriba a l’abisme de la professió després de tractar un erotòman que està convençut que Franco l’estima. El seu pacient ha protagonitzat una crisi greu en una visita de Franco a Barcelona, i en Daniel ha d’assistir a una sessió de control amb un altre psicoanalista que verificarà si la seva actuació amb l’erotòman ha estat prou professional. A partir d’aquí anem veient com Daniel Bastida s’ha anat convertint en un cínic recalcitrant, però també en un personatge perillosament lúcid que coneix totes les costures de la seva feina.
A Una casa fosca i un flagell, Daniel forma part d’una colla d’il·luminats per l’antipsiquiatria que organitzen un viatge lisèrgic a Saint-Alban a la recerca del seu guru. Per passar l’estona, juguen a imaginar maneres estrambòtiques de matar Franco. La novel·la comença amb una festassa hippie, la tropa travessa el Pirineu fent parades cada vegada més sospitoses i acaba, segons com es miri, amb el carro pel pedregar. Daniel anirà veient que amb tota aquella història de l’amor lliure i les drogues tampoc s’hi acaba de trobar còmode.
El cicle Temps Obert constava originalment d’onze novel·les, escrites entre el 1963 i el 1969. Eren protagonitzades sempre per un mateix personatge, Daniel Bastida, que alhora era sempre un home diferent. L’objectiu de Pedrolo era imaginar tots els individus que podríem haver estat si un gir de guió ens hagués determinat cap a un camí o cap a un altre. Les nou primeres novel·les naixien totes del mateix punt crític: un bombardeig feixista al seu barri, l’any 1938, quan Daniel és un marrec. Això constituïa l’anomenat Primer Llibre del cicle. Però encara l’havia de continuar un Segon Llibre, que, a partir d’un conflicte de cadascuna de les nou primeres, especularia sobre més vides possibles de Daniel Bastida en altres novel·les. Pedrolo va escriure només dues d’aquestes alternatives, partint de la primera de les novel·les, i ara Comanegra reobre el cicle en mans d’autors contemporanis per culminar tot el Segon Llibre. Totes les novel·les del cicle són autònomes i independents les unes de les altres, però totes, naturalment, són filles d’una estructura fixada i d’un objectiu comú.
