Música

Música

El malson del bateria

El bateria gironí Alfred Berengena, membre de Sociedad Alkoholika, denuncia la desatenció de què ha estat objecte per la Seguretat Social i la mútua laboral, que l’ha obligat a tocar molt adolorit i veu en risc la seva feina

Alfred Berengena (Girona, 1978) va començar a tocar la bateria amb nou o deu anys i als tretze va debutar en un escenari amb el seu primer grup, una banda de hardcore-punk anomenada Kalumnia. Des de fa vint anys la música és la seva única activitat professional. “El 2003, em van fer fora de la meva última feina no musical, en un servei tècnic informàtic. Va ser un acomiadament improcedent i vaig arribar a la conclusió que ja que no tindria seguretat enlloc, com a mínim a partir de llavors em dedicaria només a la música”, explica Berengena, que el 2012 va començar a fer bolos com a suplent amb el grup basc Soziedad Alkoholika i el 2014 es va incorporar oficialment com a membre de ple de dret d’aquesta formació amb més de tres dècades d’història. Paral·lelament, Berengena ha desenvolupat una important tasca com a professor de bateria i autor de manuals de bateria, amb especial incidència en la tècnica del doble bombo i altres recursos del metal extrem, i també té un estudi de gravació professional a Maçanet de la Selva. Fins aquí, alguns episodis d’una carrera musical impecable.

Però com molts altres músics, Alfred Berengena ha tingut malalties derivades directament de la seva activitat professional. Fa uns anys, quan encara no era autònom, ja el van operar del túnel carpià dret, però fins fa un any i escaig havia pogut superar els contratemps que li comportava, de tant en tant, una feina essencialment molt física i exigent. “El 8 d’abril de l’any passat, aixecant el braç dret, vaig notar una estrebada que no vegis, i a partir d’aquí vaig començar a notar molèsties a les dues espatlles. I el 23 d’octubre passat, tornant de vacances, vaig anar de casa a l’estudi en bici per avançar feina i vaig caure. No hi vaig donar importància, però l’endemà no podia moure el braç.” Els últims mesos, Berengena ha hagut de patir dues coses: els dolors físics i la incomprensió i la inacció de la Seguretat Social i de la seva mútua laboral, que li han donat allargues, no li han ofert els tractaments que requeria –“encara no m’ha visitat cap traumatòleg”– i no han entès les peculiaritats del règim laboral d’un músic, amb altes i baixes en funció dels concerts, deixant de banda el fet que l’accident de bici es podia considerar in itinere, perquè anava al seu lloc de treball, però això tampoc es va valorar. “I que consti que no m’estic queixant ni del personal sanitari de la Seguretat Social, que està totalment desbordat, ni dels treballadors de la mútua, sinó dels respectius organismes. És el negoci de la salut.” Amb molts dolors, Berengena va arribar a fer a final d’any dos concerts seguits, com el del 16 de desembre a Razzmatazz i l’endemà al Hatortxu Rock de Navarra. “La mútua no em donava hora fins al 9 de gener i vaig estar 21 dies esperant perquè em visités el metge, que estava de vacances. He estat desatès i la meva feina i el meu futur depenen d’això. Si la mútua hagués actuat com cal ara no s’hauria cronificat el meu problema”, diu Berengena , que té una tendinitis al supraespinós i al tendó del bíceps i una bursitis, i ara sí que ha hagut d’agafar la baixa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona