Germanor amb Rússia

La Temporada Ibercamera a l’Auditori de Girona va continuar aquest diumenge amb un recital de la pianista russa Varvara (enguany, l’artista resident del cicle de cambra), assistida en la segona part pels germans Abel i Arnau Tomàs, del Quartet Casals. L’excel·lència dels intèrprets estava fora de qualsevol discussió, tot i així, l’al·licient principal era l’audaciós programa, amb obres signades entre els anys quaranta i seixanta del segle XX. Els gironins hi van comparèixer en bon nombre, provant que hi ha públic a la ciutat per a la música de perfil més contemporani.

La teclista moscovita va escalfar motors amb la trepidant i tempestuosa Xacona de la seva compatriota Sofia Gubaidúlina, datada de 1962: per aquells anys la jove Sofia va conèixer Dmitri Xostakóvitx, qui la va incentivar a perseverar en el seu propi camí, malgrat les persecucions que tots dos havien de patir per part del règim soviètic. I ara que tant es reivindica la perspectiva de gènere, vet aquí una compositora (que viu a Alemanya, amb 91 anys), amb un portafolis abundant, potent i complex, que cal aplegar més en directe.

Varvara després va agafar el bitllet de tornada, amb un parell d’obres del barceloní Frederic Mompou, un mestre que els catalans haurien d’estimar més, pel seu pianisme sincer i sencer, que recerca les petites percepcions i les notes purament essencials. Malgrat que eren del mateix període que la peça inicial, les de Mompou no podien ser més diferents: suaus, cristal·lines, quasi ascètiques. Però l’intèrpret, fidel al seu estil habitual, les va tractar amb la mateixa dedicació pascaliana per l’ofici pianístic.

Després, amb la germanor del violoncel i del violí dels Tomàs, es va forjar el magnífic Trio n. 2, un d’aquells opus que ratifiquen Xostakóvitx a l’Olimp dels grans compositors, no només del segle XX, sinó de sempre. Escrita durant la II Guerra Mundial, s’endinsa en el sardònic i el sinistre, retratant la vanitat humana i la fragilitat de la vida. Particularment colpidor és l’últim moviment, la Dansa de la Mort, basat en harmonies klezmer, un tribut a les víctimes jueves dels camps de concentració.

Vam viatjar al cor de la creació avantguardista, però també al de Rússia, des de fa un any immersa en una guerra injustificable. Cal recordar les paraules del cineasta Aleksandr Sokúrov, que descriu Rússia com “un país de polítics mediocres, però de grans tradicions artístiques”. I això és un fet innegable en l’àmbit de la música.