Arts escèniques

Crítica

teatre

La campanada

Darrere de la broma de les frases maleïdes hi ha més d’una campanada, real i metafòrica. El duet Galceran/Belbel aspira a repetir l’èxit d’El crèdit i, sobretot, d’El mètode Grönholm amb aquesta nova comèdia. Les quatre alpinistes confien a superar-se a si mateixes i a batre un rècord tan insòlit com innecessari. En l’espera de fer l’atac final per la via iugoslava del Fitzroy (una muntanya entre Argentina i Xile) retrunyen unes altres campanades, ideals per a la comèdia, patètiques per a algunes d’aquestes esportistes. de casc, cordada i piolet.

Ha inventat Galceran el teatre d’aventures? Doncs no. Perquè en el quadre hi ha una conversa tensa però mai perillen les seves vides. Fan prou a superar la frase maleïda, el joc que substitueix la prova dels barrets de Grönholm o el joc de les cadires en un aniversari infantil. L’obra modela una conversa d’intimitats (amb girs d’una escandalosa comicitat) en un lloc insospitat: a un relleix del Fitzroy (a 3.000 metres d’altitud): les anècdotes passen a ser un relat que posa en risc l’expedició. En l’alpinisme es confia a mort amb la companya que fixa la cordada; es passa de pantalla: es poden obviar les males jugades que s’hagin pogut fer en la vida quotidiana.

L’autor de fenòmens com Paraules encadenades, Carnaval, i Dakota gaudeix trobant escletxes a la veritat i fent que personatges ben grisos tinguin el seu moment d’heroïcitat i de misèria. Però lluny de ridiculitzar ningú, els humanitza. La comèdia és un gènere maleït perquè demana energia ben administrada. Belbel aconsegueix aquest equilibri entre quatre monstres a l’escena: Míriam Iscla, la cap de l’expedició que controla la informació privilegiada per la seva mirada de psicòloga de best-sellers d’autoajuda; Sílvia Bel, la xerraire i extrovertida que no sospita quines veritats li revelarà aquella aturada; Sara Espígul, molt més callada, que lluita entre el repte, l’amistat i la vida, i la descoberta de Natalia Sánchez (debuta actuant en català), l’element distorsionador indispensable que sap jugar-hi com si ho fes sense voler. La campanada ressona al Borràs.

Fitzroy
Autoria: Jordi Galceran
Direcció: Sergi Belbel
Intèrprets: Míriam Iscla, Sílvia Bel, Sara Espígul, Natalia Sánchez
8 de febrer (fins el 23 d’abril) al Teatre borràs. Barcelona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA