Cinema

Crítica

cinema

La paraula d’un ‘monstre’

Fabienne Kabou, una dona senegalesa instal·lada a França, va abandonar de nit la seva filla Adelaïda a la platja normanda de Saint Omer: la marea es va endur la criatura de quinze mesos (fruit de la relació de Kabou amb un home francès molt més gran que ella, mai no va ser registrada), que va morir ofegada. Els fets van passar el 2013. Tres anys després, Alice Diop, francesa de pares senegalesos i cineasta documentalista amb una inquietud social amb la qual s’acosta al món dels suburbis, va assistir al judici de Kabou, que no sabia explicar el perquè del seu acte, considerat monstruós per la societat.

Passat el temps, Diop va decidir fer una pel·lícula sobre el cas, però no a través del documental, sinó d’una ficció que el reconstrueix inscrivint-lo en una tradició mítica i tràgica: com si abordés una Medea contemporània. A Saint Omer , es pot reconèixer una alter ego de la cineasta en l’escriptora Rama (Kayije Kagame), que assisteix amb inquietud (estant embarassada, en relació amb la pròpia maternitat) al judici d’una dona (convertida en Laurence Coly, l’actriu Guslagie Malanda) que reconeix un acte del qual, com si no n’hagués estat conscient, no es sent responsable.

A diferència de la societat, representada d’una manera extrema per un fiscal que encarna la violència institucional contra les dones, Diop no jutja la infanticida, una estudiant de doctorat que preparava una tesi sobre Wittgenstein, cosa que la seva tutora no comprèn amb la idea excloent que Laurence abordava un marc cultural aliè. La cineasta l’enquadra d’una manera (els colors de la seva pell i la seva roba harmonitzen amb els de la paret de fusta de la sala) que la mostra amb dignitat. La posada en escena, en tot cas, és sòbria i despullada per escoltar la paraula d’algú que representaria multitud de dones racialitzades i així, fins pel mateix cinema, silenciades i invisibles. Que les representaria malgrat l’extremitud del seu acte monstruós que precisament la fa escandalosament visible. I és així que escoltem una dona negra que relata la seva vida.

Tota la reconstrucció del judici, amb la presència i la paraula de Laurence, és allò més interessant del film, que, a través de l’escriptora Rama, fa massa explícites les referències que volen universalitzar el cas carregant-lo de cites: començant per la Duras d’Hiroshima, mon amour i acabant amb la Medea de Pasolini amb Maria Callas.

Saint Omer. El poble contra Laurence Coly
Directora: Alice Diop. Intèrprets: Kayije Kagame, Guslagie Malanda
França, 2022


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Pol Bordas estrena ‘Cor petit’ amb la ‘col·labo’ de Figa Flawas

girona

La Casa Natal de Dalí, guardonada en els Premis CETT Alimara

FIGUERES

L’Ajuntament de Portbou torna a ser patró de la Càtedra Walter Benjamin

PORTBOU
música

Cala Vento versiona ‘Pau’ d’Els Pets en el seu vintè aniversari

girona
cinema

Nous membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català

barcelona
cultura

Nova passarel·la per veure millor les petjades de dinosaure al jaciment

Fumanya
Kike Maíllo
Director de cinema

“Quan l’èxit no neix del talent, és efímer i buit”

Barcelona
Festival de canes

Els deliris de grandesa de Coppola

canes
Estrenes de cinema

Belén Rueda, una dura entrenadora de gimnàstica rítmica que es col·lapsa

barcelona