Tres ‘cases de cultura’

Tot i que el Teatre Victòria, l’Apolo i el Condal (i també la Sala Apolo, amb una activitat musical intensa) són d’índole privada, el Paral·lel cultural del futur està, en bona mesura, en mans de l’Ajuntament. Tant el Teatre Arnau, comprat l’any 2011, com El Molino, adquirit deu anys més tard, són de titularitat municipal, i la fesomia els pròxims anys de l’avinguda dependrà també de les obres previstes en una punta i altra de la via: les de la confluència del Paral·lel amb el carrer de Lleida i les dels jardins de les Tres Xemeneies, desencallades fa tot just uns dies.

Junt amb el Paral·lel 62, que és com es coneix des de fa un any l’espai que havien ocupat en el passat el Teatre Español, Studio 54 i Barts, també de propietat municipal, El Molino i l’Arnau formaran part d’una nova tipologia d’equipament municipal que l’Ajuntament ha anomenat cases de cultura. Paciència, però: si bé el concurs públic per gestionar El Molino, segons explica Jordi Martí, tinent d’alcaldia de Cultura, és “imminent”, les llargament esperades obres de reforma del Teatre Arnau, situat a la cantonada de l’avinguda Paral·lel i el carrer Nou de la Rambla, s’han quedat sense partida pressupostària l’any 2023 i no arribaran, com a mínim, fins al mandat vinent. “La capacitat inversora de l’Ajuntament és alta, però sempre queden coses pendents. I, en el terreny cultural, l’Arnau, indubtablement, n’és una.”

L’Arnau, en un més que visible estat de degradació, va ser adquirit per l’Ajuntament en els temps de Jordi Hereu, però, des d’aleshores, no ha estat sotmès a cap reforma, tot i que, aquesta, xifrada actualment en poc més d’onze milions d’euros, hagi estat anunciada per representats municipals uns quants cops aquesta última dècada. Quan arribi, en qualsevol cas, l’Arnau es convertirà en la tercera casa de cultura de l’Ajuntament al Paral·lel, fent per a les arts escèniques el que Paral·lel 62 està fent ja per a la música.

En tot cas, les coses semblen anar una mica més ràpides a El Molino. L’Ajuntament, amb Ada Colau d’alcaldessa, el va comprar per 6,2 milions d’euros fa poc més de dos anys i el concurs públic perquè una entitat o una empresa (o la unió de diferents cooperatives, com ha estat el cas a Paral·lel 62) la gestioni és, segons Martí, imminent, amb una resolució prevista per a just després de les eleccions municipals. “La nostra opinió és que ha de ser una mica més divers del que ho ha estat els últims anys, molt centrats en el cabaret i el burlesque”, apunta Martí. “Se’n podria continuar fent, d’això, és clar, però creiem que El Molino hauria de poder rebre també màgia, circ, monologuistes... Les seves cuines, d’altra banda, són espectaculars i caldrà veure, també, què s’hi pot fer quant a restauració.”

La tercera casa de cultura, el Paral·lel 62, va ser presentada en societat el mes d’octubre passat, mig any després que tres cooperatives, L’Afluent, Quesoni i la Sala Upload, lligades a la programació de festivals com ara el BAM i el Say it Loud, guanyessin el concurs per comandar-la. Gestionat “de manera horitzontal i des de l’economia social i solidària”. La seva programació complementa actes com ara un concert d’homenatge, dijous passat, a Guillem Agulló i una festa no mixta del 8-M, el pròxim dia 24, amb concerts de festivals com ara el Mil·lenni, Guitar BCN i Curtcircuit, així com de promotores diverses.

Aquests dies, al Paral·lel, a banda de l’activitat musical de Paral·lel 62 i la Sala Apolo i de la màgia al Victòria, de l’irreductible Mago Pop, hi ha en cartellera el musical Pretty Woman i El origen del hielo – Tribut a Frozen, al Teatre Apolo, i Júnior, amb Joan Pera, al Condal.