Art

Art

Mor Núria de Dalmases, catedràtica d’Història de l’Art

Núria de Dalmases i Balañà (Barcelona, 27 de març de 1950), catedràtica d’historiadora de l’art especialitzada en orfebreria catalana medieval, ha mort a l’edat de 72 anys.

Doctora en filosofia i lletres i catedràtica d’història de l’art per la Universitat de Barcelona, on va treballar com a directora del departament d’història de l’art de la Facultat de Geografia, era especialista en art medieval català i en orfebreria de la Corona d’Aragó.

Autora de diverses publicacions i nombrosos articles, va obtenir el Premi Puig i Cadafalch de l’Institut d’Estudis Catalans amb la seva tesi Orfebreria catalana medieval. Barcelona 1300-1500, publicada el 1992.

Ha format part del Consell Assessor del Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona. Des del 1996, ha estat membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre del patronat de la Fundació Amatller.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda